Go to Top

Àmbits

Àmbits del Risc

Risc a la xarxa

Les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) inclouen el mercat de la informàtica, les comunicacions electròniques i el sector audiovisual. Abasten un espectre ampli de serveis, aplicacions tecnològiques, equipaments i programes informàtics. Actualment les TIC juguen un paper molt important en l’esquema de la nostra societat fins al punt que, en molts aspectes, resulten gairebé imprescindibles.

Per garantir-ne l’èxit i una implantació generalitzada, cal solucionar els problemes associats al seu ús, molts d’ells relacionats amb la seguretat.

En la seguretat associada a les TIC s’ha de tenir en compte l’aparició de nous delictes, a més dels delictes existents que aprofiten les noves tecnologies per tal de “reinventar-se”. És més, en els últims anys han anat apareixent noves patologies en l’àmbit de la salut que es relacionen amb un mal ús d’aquestes tecnologies. Es destaquen tres eixos a incidir en la seguretat de les TIC: les mesures de seguretat per la xarxa i la informació, la protecció de la privacitat i les dades i la lluita contra el cibercrim.

Risc alimentari

Els efectes dels aliments sobre la salut no tenen a veure únicament amb la seva seguretat des del punt de vista químic o biològic, sinó també amb una ingesta dels nutrients de forma equilibrada. Nombrosos estudis demostren que una dieta adequada i equilibrada és un dels factors essencials per mantenir una bona salut i un benestar general.

Les diferents crisis sanitàries relacionades amb el sector alimentari que han tingut lloc durant els darrers anys, com la de les “vaques boges” o la grip aviària, han posat en evidència la complexitat del procés de producció i de distribució d’aliments, la fragilitat del sistema i el risc associat. Aquest risc té en compte des de la producció de la matèria primera fins al seu consum; és dir, “la seguretat de l’hort a l’olla”.

Risc ambiental

El risc ambiental és la possibilitat que es produeixi un esdeveniment susceptible de perjudicar el medi ambient. A grans trets, aquest risc es pot dividir en dos tipus: els riscos creats per efectes antròpics —directament per l’acció de les persones— i els riscos associats a fenòmens naturals. Tanmateix, aquests últims sovint accentuen els seus efectes com a conseqüència de l’acció de l’home (per exemple, el risc d’inundació és major si ens trobem amb construccions inadequades a les conques dels rius). A més, els riscos ambientals poden tenir manifestacions locals, com els incendis forestals, la disponibilitat d’aigua o la pressió urbanística; i manifestacions globals, que avui tenen com a exemple més paradigmàtic el canvi climàtic.

Risc assegurador

Si un risc és la contingència desfavorable a la que estem exposats, les persones i les coses, cal que algú s’ocupi de minvar el perjudici econòmic que pugui suposar patir-lo. Existeixen cobertures personal (vida, decesos, accidents, responsabilitat civil,,,) i altres sobre les coses (llars, comerços, animals de companyia, lloguers…) i totes i cadascuna d’elles tenen un denominador comú: asegurar la reposició d’allò que s’ha perdut i d’això se n’ocupen les companyies asseguradores. Per a grans catàstrofes o sinistres, intervé el Consorcio de Compensación de Seguros, que és una entitat pùblica empresarial que actua com a fons de garantia quan s’esdevenen fets determinats que les companyies no poden soportar.

Risc d'inseguretat ciutadana

Les preocupacions locals per la seguretat personal —centrades gairebé exclusivament en el risc de ser víctima de la delinqüència predativa i la violència interpersonal— han ocupat, en les dues darreres dècades, els primers llocs en les enquestes d’opinió sobre les qüestions que més preocupen a l’opinió pública, obtenint el tractament més espectacular en els mitjans de comunicació i, conseqüentment, també la prioritat en les agendes polítiques dels governs. En bona part, la formulació del problema de la inseguretat ciutadana se sustenta en la confusió entre la dimensió objectiva (la probabilitat de ser víctima d’una agressió personal) i la dimensió subjectiva (el temor difús a la delinqüència); de manera que, sense gairebé necessitat de distingir entre el risc real i el risc percebut —que, malgrat llurs evidents interconnexions, apareixen clarament diferenciats—, les demandes de seguretat (la sol·licitud, per part dels ciutadans, de serveis de protecció ja siguin públics o bé privats) es recolzen en un temor difús a la delinqüència que, malgrat contenir el risc real a ser víctima d’una agressió, agafa vida pròpia al marge de l’evolució real dels índexs de delinqüència.

Risc de la previsió social

L’evolució de la societat, amb una esperança de vida cada cop més elevada, importants canvis a la piràmide d’edat, l’augment relatiu dels períodes de percepció de rendes i serveis en relació a la cotització de la seguretat social, la transformació de la societat que agreuja els problemes de dependència (sobretot amb la progressiva incorporació de la dona al treball), la preocupació de les generacions joves pel seu futur, etc. plantegen nous reptes (riscos i oportunitats) que convé analitzar de forma serena, sistemàtica i amb previsions a mig i llarg termini per a buscar solucions abans la problemàtica no es manifesti de facto.

Risc de ruptura social

Una primera dimensió d’aquest tipus de risc es refereix a l’exclusió social. Aquest risc afecta a persones i territoris que no poden aconseguir un nivell de recursos que els permetin una subsistència autònoma. El camí recorregut en aquest casos és sovint d’una única direcció, llençant a les persones als forats negres de la pobresa i la marginació. Són regions socials de destrucció de la condició humana i que un cop s’hi entra és, estadísticament, molt difícil sortir-ne. Una altra dimensió fa referència a la desigualtat econòmica i social. No és el mateix l’exclusió social que la desigualtat econòmica. En la primera dimensió es mesura l’exclusió de persones i grups socials d’una vida digna, mentre que en aquesta dimensió es pretén mesurar la distribució dels resultats del creixement econòmic; és a dir, si s’avança cap a una distribució més igualitària de la renda i riquesa o bé cap a una polarització social com a conseqüència de la polarització econòmica.

Risc d’incendi

El risc d’incendi és un dels més antics de la humanitat. Des dels inicis, la preocupació de l’home per evitar-los l’ha portat a desenvolupar diferents estratègies i promoure nombroses normatives per minimitzar aquest risc i reduir-ne al màxim els possibles danys, siguin personals o materials. El procés d’avaluació del risc d’incendi comprèn la identificació dels perills d’incendis, el control del foc i la protecció adequada. Cal, doncs, fer front a aquest risc des de les tres vessants, per evitar al màxim tant les causes com els efectes que el foc pugui produir. En cada fase és important aplicar els coneixements actuals d’acord amb la normativa vigent per tal d’assegurar la protecció de les persones i l’actuació dels equips d’extinció.

Risc econòmic i finacer

Des d’una perspectiva econòmica, el risc es pot definir com la probabilitat de realització d’una determinada contingència associada amb un cost econòmic. És important distingir el risc, que és un factor mesurable, de la incertesa, o grau de confiança en les probabilitats implícites en les primes de risc. En certa manera, la incertesa és un reflex de la percepció o sentiment d’ignorància envers el futur. Incertesa i risc són conceptes diferents, però estretament vinculats: com més gran és el grau d’incertesa, més variables seran les primes de risc demanades pels inversors, que revisen les expectatives a mesura que reben nova informació. De fet, és possible aproximar el grau d’incertesa a partir de la volatilitat o variabilitat en el temps de les primes de risc. Aquest factor és especialment acusat en temps de crisi, com l’actual. Per tant, és recomanable analitzar conjuntament l’evolució del risc –de les primes de risc— i de la incertesa –les volatilitats associades amb les primes de risc.

Risc energètic

L’energia és quelcom fonamental per al desenvolupament econòmic dels països. El nostre model de desenvolupament es basa, de fet, en l’ús i l’aprofitament dels recursos energètics. L’energia és indispensable per al creixement, la competitivitat, la producció, l’ocupació; és necessària per moure’s i per aconseguir un nivell de confort determinat. Per això, la disponibilitat energètica es considera en la base de les societats modernes. Tanmateix, el creixement accelerat de la demanda, l’extracció, la distribució, la utilització o la transformació comporten una sèrie de riscos. Aquests riscos són diferents entre si, però estan interrelacionats; així es poden considerar els accidents, la contaminació, els residus, el no-accés a l’energia, la dependència energètica o el canvi climàtic com alguns dels riscos més importants i als que cal fer front més urgentment.

Risc general

En aquest apartat es poden trobar aquells riscos que per la seva naturalesa són difícils d’ubicar en un únic àmbit i també els riscos anomenats emergents. També en aquest apartat es pot trobar tota la informació relativa a la societat del risc.

Risc industrial

La indústria està en un procés de canvi amb noves formes de treball, el procés de globalització de l’economia i l’impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació. És un sector amb moltes vessants i està força regulat. El risc industrial seria, doncs, la probabilitat d’un accident, amb danys específics, en el desenvolupament d’una activitat industrial, entenent-la en el sentit més ampli possible, incloent-hi tant les instal·lacions industrials —gas, aigua, llum, ascensors, etc.— com les activitats industrials manufactureres i el transport de productes per qualsevol mitjà. Cal fer una menció especial a les activitats lligades al sector químic i petroquímic (molt arrelades a Catalunya), que utilitzen substàncies perilloses que tenen inherent el risc d’accidents greus. Aquests accidents es caracteritzen per la gravetat dels seus efectes i la baixa probabilitat d’ocurrència.

Risc laboral

El risc està associat a totes les situacions en que el treballador pot veure amenaçada la seva seguretat i salut, tan física com psíquica, com a conseqüència del seu lloc de treball. Això fa que el risc laboral evolucioni al mateix temps que evoluciona el propi mercat i la societat. Així, actualment alguns canvis socials incideixen en la seguretat i la salut laboral, com la incorporació de la dona al treball, l’envelliment de la població activa o les noves formes de treball. La prevenció de riscos laborals és tan antiga com el propi treball; per tant, malgrat que el risc laboral no es pot considerar un risc modern, el que sí és modern en les societats industrials avançades és el rebuig a unes condicions de perill en l´activitat laboral.

Risc per a la salut

En general, en les societats desenvolupades, els nivells de vida són millors i l´esperança de vida més alta. No obstant, apareixen o s´agreugen un conjunts de malalties molt vinculades a aquest procés de desenvolupament modificant-se, alhora, les poblacions de risc. Infart, càncer, alzheimer, bulímia o anorèxia són alguna d´aquestes malalties que han crescut acceleradament. Es mereix un esment especial el deteriorament de la salut mental. La creixent individualització del treball i la seva precarietat, la crisi de la família patriarcal, la valoració social dels individus d´acord amb els signes de poder i riquesa, així com altres factors, podrien ser la causa d´uns creixents estats d´ansietat i d´altres desequilibris emocionals i psíquics.

Risc viari

L´automòbil ha augmentat enormement l´eficiència del sistema productiu i ha donat, junt amb els altres mitjans de transport, una gran mobilitat a les persones i, en conseqüència, ha augmentat el seu grau de llibertat. No obstant això, la creixent urbanització dels territoris i el paper fonamental concedit a l´automòbil com a mitjà de transport està produint elevades congestions i quantioses pèrdues en vides humanes i danys materials originats per accidents en la circulació. Sense oblidar els problemes ecològics associats al transport privat massiu i, en particular, a la seva contribució al canvi climàtic.

Aquest àmbit fa referència a tots els espais i elements que actuen quan els humans ens desplacem, ja sigui de manera individual o de manera col·lectiva. La seguretat viària té en compte qualsevol risc que estigui associat a la mobilitat, ja sigui personal, ambiental, econòmic, etc. i que parteixi del principi bàsic que ningú ha de patir un perjudici pel fet d’estar immers en el trànsit.