Go to Top

Anàlisi de la normalització i la certificació dels riscos legals en les societats mercantils

L’IDES (Institut d’Estudis de la Seguretat) ha organitzat el Fòrum de la Seguretat Jurídica. Normalització i certificació dels riscos legals en les societats mercantils amb l’objectiu d’analitzar la normalització i la certificació dels riscos legals en les societats mercantils. L’acte, desenvolupat a la seu barcelonina del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, ha reunit a més de cinquanta professionals del sector.

La inauguració de l’acte ha anat a càrrec de Jordi Guix, president de l’Institut d’Estudis de la Seguretat i degà dels Enginyers Industrials de Catalunya. Guix ha donat la benvinguda als assistents en nom dels degans dels col·legis d’Agrònoms, de Camins, Enginyers Industrials, Informàtics i de Telecomunicacions, entitats amb les que l’IDES treballa colze a colze.

dsc_0034_v2

La primera part de la sessió ha analitzat la temàtica dels riscos legals en les societats mercantils.

Francisco Bonatti, director del Fòrum de la Seguretat Jurídica i vocal de l’Associació Espanyola de Compliance, ha estat el primer en intervenir i ha exposat tota una sèrie d’apunts pràctics per al bon govern corporatiu (BGC) i la responsabilitat dels representants de les societats mercantils.

Bonatti ha definit el bon govern corporatiu  com a «conjunt de normes i principis que regeixen l’adequat  i equilibrat funcionament dels òrgans de govern d’una societat, assegurant l’organització eficaç, transparent i justa, amb l’objectiu de salvaguardar l’interès social i amb l’objectiu de maximitzar el valor de l’empresa a mig i llarg termini».

El director del Fòrum de la Seguretat Jurídica també ha destacat les connexions del bon govern corporatiu i el compliance, que són la reforma 5/2010 del Codi Penal que introdueix la responsabilitat penal de les persones jurídiques, i la reforma 31/2014, de Llei Societats de Capital per al Bon Govern Corporatiu. El govern corporatiu de l’empresa es troba en l’òrgan d’administració.

Finalment, Francisco Bonatti ha identificat una sèrie de tendències actuals: involucrar més intensament als accionistes en la gestió social; portar a les empreses no cotitzades els principis de bon govern de les cotitzades; incrementar la consideració dels stakeholders en les polítiques de BGC; i desenvolupar societats més sostenibles donant resposta a una demanda creixent del mercat, com ara els inversors institucionals o els índexs borsàtils específics.

Bonatti ha conclòs que el compliance serveix «per a promoure una cultura empresarial veritablement ètica, que no prové del Codi Penal sinó de la Llei de Societats de Capital i de la idea de governança de les empreses». La conclusió és que «la governança és el requeriment i el compliance és l’instrument».

dsc_0039_v2

Tot seguit, Julián Sánchez Melgar, magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem, s’ha centrat en la responsabilitat penal de les societats mercantils i els seus administradors. Joan Munt, president de la Mútua dels Enginyers, l’ha presentat ha actuat de moderador.

Sánchez Melgar ha defensat la idea que «la responsabilitat legal de les persones jurídiques és un fet rigorosament nou des de la nostra cultura jurídica». No ha estat fins a la reforma del Codi Penal mitjançant la Llei orgànica 5/2010 que queda tipificat aquest delicte a Espanya.

Entre els trets més interessants d’aquest llei, Melgar n’ha destacat que les persones jurídiques públiques no poden ser condemnades, és a dir, l’Estat, les CCAA, els Ajuntaments queden excloses. Va ser l’any 2012 quan es va reformar el Codi Penal amb l’objectiu de poder processar els partits polítics i els sindicats. En aquest sentit, una de les grans preocupacions dels col·legis professionals i de les cambres de comerç és si també podrien arribar a ser processades. Melgar ha afirmat que no està clara la posició jurídica, però si alguna activitat d’aquestes entitats té caràcter públic podrien quedar exemptes de responsabilitat penal. Cal destacar també que «no sabem quins són els criteris de fonamentació que utilitzen els legisladors per determinar quins delictes són imputables a les persones jurídiques», confessa Melgar.

No obstant, el magistrat va voler deixar clars diversos aspecte: no tots els delictes del codi penal són imputables a la persona jurídica, alguns només corresponen a les persones físiques; la culpabilitat d’una persona física no eximeix que pugui ser culpable també la persona jurídica. I, a l’inrevés, també; la pena a una persona jurídica té un component de reputació molt important; a la persona jurídica condemnada per un delicte, “ara per ara, no se la fica a la presó”. La pena típica és una multa.

dsc_0049v2

Després d’una pausa cafè Teresa Abella, responsable del Servei de normativa del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, ha moderat la segona part de l’acte, centrada en la manera de fer front als riscos legals en les societats mercantils.

La primera ponència ha anat a càrrec de Luis Tatay, director de Certificació de Càmara Certifica.  Tatay ha focalitzat la intervenció en la certificació del model de prevenció de delictes del compliance a Espanya. Per Tatay la transformació del compliance prové del món empresarial anglosaxó i en sectors  molt regulats. De l’incompliment se’n deriven danys reputacionals i econòmics, i poden suposar causes penals. Tatay també ha explicat que la Llei Orgànica 1/2015 de reforma del Codi Penal «delimita detalladament la responsabilitat penal de les persones jurídiques segons un repertori acotat de delictes» i, per una altra banda, «introdueix la responsabilitat penal de les persones jurídiques en base al criteri de control degut». Tot plegat fa evident «la necessitat de la figura del compliance officer o director de compliment normatiu». Finalment, Tatay ha exposat els avantatges de la normalització, «un element clau per a aplicar processos de forma homogènia».

dsc_0059v2

Acte seguit, Salvador Román, gerent de Certificació RSC i Compliance d’AENOR, ha exposat els estàndards internacionals en matèria de corrupció i suborn. Román s’ha centrat en la norma ISO 37001, aprovada el 15 d’octubre passat, un estàndard internacional de sistema de gestió amb l’objectiu principal de prevenir el suborn. La ISO 37001, que pot ser adaptada per grans empreses, pimes, organitzacions públiques i privades i organitzacions sense ànim de lucre, inclou una sèrie de mesures que l’organització ha de implementar i una guia d’ús.

Per concloure l’acte hi han intervingut Francisco Bonatti i Josep Barceló, cap de l’Àrea Jurídica del  Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Deixa un comentari