Go to Top

Any nou, despeses noves

El començament d’any, pel que fa a les economies domèstiques, acostuma a ser un espai de temps cada vegada més llarg. I si, de per si, ja costa refer-se dels possibles excessos que comporten les festes de l’any que ha acabat (pels que se’ls han pogut permetre), cal afegir-hi, ara, els augments del rebuts, les taxes i els impostos que any rere any es presenten en el moment més inoportú i ens recorden que les “tradicions” no acaben per Nadal. Tornem a ser-hi!

I no és possible renunciar a quasi res ni estrènyer-se més el cinturó perquè, curiosament, aquest augments venen, per regla general, de la mà de serveis de primera necessitat (menjar, aigua , llum, transport públic, combustible…). i aquests són ineludibles.

Contemplem amb resignació que el nostre full de salari és el mateix que l’any anterior (en el millor dels casos) mentre que les despeses que venen i que vindran ho fan enfortides, a més, amb un annex informatiu que justifica la pujada sense augmentar les prestacions i que, amb resignació i poc convenciment, no ens toca més remei que assumir com a normal.

Així, doncs, el ciutadà/consumidor -que en definitiva és qui paga els plats trencats i a sobre en qui recau gran part d’aquesta pluja d’augments- es troba que ja comença l’any descapitalitzat i que degut a l’entorn sociolaboral algunes despeses ja no se les pot permetre.

Totes aquestes premisses, a banda de minar la moral, comporten riscos associats que no ajuden, ni de bon tros, a reorganitzar la situació actual.

És el peix que es mossega la cua i si la situació persisteix, i es segueixen encarint els serveis bàsics, indiscutiblement, minva la qualitat de vida del consumidor, que ha de canviar d’hàbits i mirar d’estalviar, en la mesura que li sigui possible, en certes qüestions domèstiques que fins ara no s’havia ni plantejat. L’empobriment general de la població d’aquest país -encara que només sigui en pobresa relativa- ens avoca plantejar-nos la potencialitat d’una sèrie de riscos, socials, de salut, energètics o laborals que cal tenir en compte.

Els conceptes “pobresa energètica”, “exclusió social”, “vulnerabilitat infantil”, “sense sostre”, etc. ja no ens són aliens; ja els hem interioritzat i sabem perfectament a quins sectors de pobresa s’estan referint quan ens en parlen.

L’augment de l’empobriment d’un país -sigui absolut o relatiu- té un efecte dominó, ja que si no es disposa de medis econòmics, no es poden fer despeses, per tant el comerç s’empobreix, el qui l’abasta es veu obligat a reduir el personal de la seva empresa per manca de demanda, i es perd qualitat.

En salut augmenten les malalties nutricionals, els casos de depressió, les malalties generades per falta de benestar energètic, augmenten les despeses en benestar social i disminueixen els recursos que caldrien per mantenir un mínim de qualitat de vida.

Sembla, però, que tot i estar lluny encara d’una remuntada, les perspectives comencen a canviar de color, o al menys aquesta és la percepció que en tenim i, si més no ens agafarem a aquesta visió positiva i confiarem que, en aquests aspectes aviat hi veiem canvis.

A l’IDES continuarem fent tot els possibles per analitzar a través de serveis, estudis i activitats quins són els problemes i quines les possibles solucions, perquè com més coneguem l’enemic, més fàcil serà combatre’l.

 

, , , ,

Deixa un comentari