Go to Top

Balanços

Comencem amb el mes de març, havent celebrat el Mobile World Congress a Barcelona i amb la gran notícia que som la capital mundial del mòbil. Això comporta un desplegament de novetats, d’infraestructura, de creació tecnològica i de visitants arribats d’arreu del món empesos per conèixer les millores tècniques i la varietat de productes que allà s’hi ofereixen i s’hi oferiran.

I és que avui en dia seríem capaços de viure sense aquests avenços? Doncs, és clar que, si les circumstàncies ho exigissin, no ens tocaria més remei que afrontar l’antic esquema de vida que això suposaria, amb tot el que comporta.

Si renunciar a tot aquest ventall d’aparells i recursos destinats a fer-nos la vida més còmoda, fàcil i agradable, i només parlant a nivell domèstic, podria suposar un daltabaix considerable, les conseqüències que suposaria a nivell tècnic, industrial, sanitari, militar o de comunicació, per citar-ne només algunes, i sense risc de semblar catastrofistes, avui per avui, podem afirmar que assolirien el grau de tragèdia.

Per tant, si no som capaços de concebre, en aquest sentit, el concepte de “tornar enrere” se’ns fa essencial conviure amb tot allò que suposi progrés, malgrat que, encara que ens costi d’admetre, sovint sigui en detriment d’altres avantatges que, tot i que sembli una contradicció, comptem amb el progrés i amb la tecnologia per millorar la nostra qualitat de vida, la nostra longevitat i la nostra seguretat.

Tanmateix, l’OMS alerta, de ja fa temps, de tot un ventall de riscos per a la salut (també emocional) inherents a aquests aparells vinculats.

I també cal fer esment de la influència que tenen en els accidents de trànsit, en la intromissió per part de tercers de la intimitat individual, en la pirateria intel•lectual, en el risc d’aïllament, de l’accés a materials perjudicials sobretot pels joves, el d’addició, en el consumisme pel consumisme…

Es fa molt difícil conèixer si el saldo entre els beneficis i els perjudicis és positiu o negatiu i hi haurà tantes respostes com criteris i necessitats i sempre es tractarà de balanços subjectius.

Tot i que és necessari vetllar i actuar pel bé col·lectiu, cal també que
cadascú, de manera individual, posi a la seva balança particular tot allò que li comporta pèrdues i guanys i que avaluï per ell mateix.

L’IDES, com sempre, i de manera veraç i imparcial seguirà donant informació, exposant criteris d’experts i donant les eines per augmentar en la mesura que sigui possible el coneixement dels riscos per posar de manifest i facilitar la valoració de les seves conseqüències.

,

Deixa un comentari