Go to Top

Consciència del risc en incendis forestals

Autor(s): Fundació Pau Costa

Àmbit(s): Risc d’incendi

Els incendis forestals, com les riuades, són una de les pertorbacions més habituals en l’arc mediterrani, i és per això que en sentim parlar cada any. Tenim molt present l’incendi de l’any passat a l’Alt Empordà (13.000ha) i fent memòria, també recordarem episodis duríssims d’incendis forestals com el de l’any 1994, en què un incendi forestal va afectar més de 45000 ha entre les comarques del Bages i el Berguedà. Països d’arreu d’Europa i del món s’han vist afectats per Grans Incendis Forestals (GIF): Portugal (2003 i 2005), sud-est de França (2003), Espanya (2006, 2009 i 2012), Grècia (2000, 2007 i 2009), etc.

L’abandonament de camps de conreu i la reducció d’activitats com la pascicultura han comportat un augment de la superfície forestal, derivant cap a una propagació més agressiva dels incendis forestals[1]. Aquesta evolució del paisatge lligada als canvis socioeconòmics ha implicat variacions en la tipologia d’incendis, determinant així les generacions d’incendis[2]. La resposta davant l’actual problemàtica dels incendis forestals ha estat el reforçament de polítiques d’extinció (dotar de recursos als sistemes d’extinció) per augmentar la seva capacitat d’extinció. No obstant això, aquests episodis de GIF han posat de manifest les limitacions de la capacitat de control d’aquests sistemes d’extinció[3] de països tecnològicament desenvolupats, que s’han vist superats per la intensitat i la velocitat dels fronts de foc. En aquestes situacions, diem que l’incendi supera la capacitat d’extinció.

Actualment, ens trobem entre la quarta i la cinquena generació d’incendis, caracteritzades per una propagació contínua dels incendis per massa forestal-jardins-cases sense dificultats, degut a la densitat de vegetació dins els jardins i la continuïtat de càrrega de combustible entre bosc i zona urbanitzada[4]. Les propietats propenses a patir les causes d’aquests tipus d’incendis són: habitatges en urbanitzacions al costat de massa forestal, masies i cases edificades sense un entorn gestionat en base a la prevenció, indústries i/o magatzems situats prop del límit del bosc i habitatges envoltats de vegetació no gestionada5. Referents d’incendis de quarta generació són: Maçanet de la Selva (2003), Santa Cristina d’Aro (2003), Atenes (2009), Málaga (2012). Els incendis de cinquena generació inclouen el concepte de simultaneïtat, com per exemple els de l’any passat de la Jonquera i Portbou (2012), dos incendis que es van desenvolupar alhora i que implicaven urbanitzacions, vivendes aïllades i poblacions senceres.

En qualsevol emergència d’incendi forestal, la prioritat en la defensa són les persones, després els béns i, finalment, la massa forestal. Si els GIF, per definició, impliquen ser incendis fora de capacitat d’extinció, quan s’afegeixen factors com una elevada densitat de població afectada per la propagació de les flames, l’emergència pren una altra dimensió. En aquests casos, els cossos implicats en l’extinció no només es veuen superats per la capacitat d’extinció del propi incendi, sinó que a més es veuen superats per la simultaneïtat de servei; la prioritat en la defensa de béns i persones força la pèrdua de pulsació en l’extinció de l’incendi, i incrementa la pressió social4.

La seguretat, en aquesta tipologia d’incendis, parteix principalment de la prevenció i la conscienciació i formació de la societat. Les recomanacions en matèria de seguretat que s’exposen a continuació resulten de l’observació dels incendis forestals més influents en els danys de cases i infraestructures, i que s’han d’avaluar per reconduir la situació actual4:

Posició de la vivenda respecte l’entorn. A l’hora de planificar la zona d’edificació dins un solar o un terreny, s’acostumen a tenir en compte les mateixes mesures de protecció contra el foc per tot tipus de vivendes i urbalitzacions, i per tot el territori de la mateixa manera. Però cal anar més enllà i introduir la potencialitat d’afectació de la vivenda o de la urbanització en funció de l’incendi esperable a la zona (incendi de disseny).

Segons les condicions meteorològiques, la topografia, el registre d’incendis històrics, etc. determinarem l’incendi de disseny i, llavors, podrem valorar la posició de l’edificació, o en el cas que estigui ja construïda, prendrem les mesures necessàries a nivell de la vegetació que l’envolta per tal de minimitzar els efectes d’un incendi forestal.

Pirojardineria. Es defineix com la tècnica que té com a objectiu el disseny de jardins a nivell d’espècies, estructures i distribució d’elements, per reduir la probabilitat d’inici d’un incendi forestal o de la seva propagació en cas que ja s’hagi iniciat4. Com a norma general, el diàmetre de la zona gestionada al voltant de la vivenda ha de ser de quatre vegades l’alçada de la vegetació més alta. La gestió d’aquesta àrea es farà en dues zones diferenciades: anell exterior (reducció de la intensitat del front per evitar que el foc pugui travessar la urbanització i permetre que el foc que entri dins l’anell immediat es pugui apagar) i anell immediat (baixa intensitat de foc dins la capacitat d’extinció i evitar la continuïtat de l’incendi, reduint la propagació per focus secundaris)5.

Un altre factor a tenir en compte són les espècies vegetals presents al voltant de la vivenda i la seva distribució. És aconsellable distribuir la vegetació en baixa densitat, evitant que les copes dels arbres i arbustos es solapin i/o es toquin, deixant espais clars entre aquesta vegetació per evitar altes intensitats de foc, però també per facilitar el pas del personal d’extinció d’incendis. Hem d’evitar tanques de separació de parcel·les amb espècies altament inflamables com els xiprers o el bruc[5].

Resistències que ofereixen les infraestructures. Segons l’experiència viscuda durant els incendis del 2003, els Bombers de la Generalitat de Catalunya van concloure que la normativa actual sobre edificacions no adapta les edificacions a l’actual problemàtica dels incendis forestals, sobretot, a les zones on els tancaments de les edificacions són de poca càrrega (industrials), situats al voltant de les urbanitzacions i amb major risc de ser atrapats per les flames. En aquest sentit, es recomana que a l’hora de dissenyar urbanitzacions, es treballi especialment en els tancaments de les façanes i les cobertes, els elements combustibles al voltant de les obertures, els envidraments i la configuració volumètrica de l’edifici4.

L’element humà. Com ja s’ha dit, en aquestes generacions d’incendis, el coneixement i la formació de la població té un paper fonamental per afrontar aquestes situacions, tant en la prevenció com en el moment de l’emergència.

Davant l’emergència, la principal recomanació és avisar el 112 i seguir els consells del personal d’extinció; sobre el dilema de confinar-se a casa o marxar, més del 90% dels casos d’accidents mortals de personal no vinculat a l’extinció estan lligats a persones que intentaven fugir de casa, moltes vegades les cases quedant sense danys. Viure un incendi forestal és una situació estressant, sobretot per a una societat cada vegada més deslligada del medi natural on viu, que pot implicar tenir cura de terceres persones5. Per això, l’anticipació és un element clau per la presa de decisió davant d’una emergència d’aquest tipus. De la mateixa manera que al Japó es preparen pels efectes dels terratrèmols, la nostra societat, sobretot aquella que viu en l’àmbit rural, hauria d’estar igualment preparada pel pas dels incendis forestals.

 

 [1] MOLINA, D et al. 2010. Improving fire management success through fire behaviour specialists. EFI Report 23
[2] COSTA, P et al. 2011. La Prevenció dels Grans Incendis Forestals adaptada a l’Incendi Tipu. European Project FireParadox
[3] MONTIEL, C et al. 2010. Overview of suppression fire policies and practices in Europe. EFI Report 23
4 CASTELLNOU, M et al. 2005. Urbanizaciones y el fuego forestal. Aportaciones desde la experiencia en Cataluña durante la campaña forestal del 2003. II Conferencia Internacional sobre Estrategias de Prevención de Incendios. Barcelona 9-11 mayo
[5] Guia d’Autoprotecció en Incendis Forestals. Tríptics. 2010. Projecte Europeu FireParadox
, , , ,

Deixa un comentari