Go to Top

Els “brots verds”

Si ens remetem a les informacions que ens van arribant, sembla que, pel que fa a la davallada econòmica que estem patint, comencem a sortir del forat on estàvem immersos?

Podríem pensar que els anomenats “brots vers” en l’economia (que és com anomenen els economistes els signes de recuperació d’una crisi), comencen a brollar i confiem que sigui així.

Qualsevol indici de positivitat en aquest aspecte encoratja i és benvingut, però hem de ser prou cauts a l’hora d’interpretar aquestes dades de recuperació i analitzar d’on venen, com s’han aconseguit i a quin a sector econòmic es refereixen, al menys, per poder valorar si podem anar treien aquell aire contingut als pulmons que ens manté en alerta constant i que fa massa temps que no ens permet respirar relaxadament.

Un excés d’optimisme (natural en aquests casos) o una mala interpretació del contingut informatiu ens pot portar a equívocs que podrien acabar minant la confiança, sobre tot la del ciutadà que és el principal perjudicat i el més feble, i acabar considerant aquestes últimes informacions com un cant de sirena i poca cosa més; fet que augmentaria, encara més el neguit, la incertesa i el desencant.

Si és cert que els números canten, no és menys cert que sobre el paper tothom s’hi veu en cor, que a les estadístiques els acostuma a bufar el vent de cara segons qui les projecta i que, per regla general, es basen en paràmetres que desconeixem, en la majoria dels casos.

Per tant, hem de mirar d’agafar-nos aquestes declaracions des del punt de vista de les grans economies, en principi, perquè és en elles que es pot ser, si resulta que és el cas, una mica optimistes. La qüestió és que alguna cosa es bellugui en positiu, al menys en les corbes d’eficiència.

De moment, el ciutadà només percep que les taxes d’atur segueixen sent decebedores, que no té feina, que el seu negoci no tira endavant, que paga molt més del que rep, que serveis tant bàsics com l’educació i la sanitat, trontollen i s’encareixen i, sobre tot, que, per més que s’hi esforci, ningú li garanteix una solució a curt termini.

Se’ns aconsella que siguem emprenedors, que innovem o que ens reinventem, però també en aquest aspecte cal tenir unes condicions propícies per tirar endavant i tot i que se’ns ofereixen algunes eines, el desconcert i la desconfiança fan que només els més agosarats s’aventurin i ho intentin.

Coneixem de sobres que, si la població activa no creix, no creix el consum ni les exportacions ni la possibilitat de renovació d’infraestructures, per posar alguns exemples. Tots som clients de tots i si la alguna baula de la cadena trontolla l’efecte desestabilització actua com una molla i el sacseig arriba d’una punta a l’altre.

És per això que no podem desestimar ni desatendre cap moviment en positiu i mirar, si més no, de confiar que tot anirà millorant. L’actitud positiva és la única cosa que, ara com ara, ens pot ajudar a tirar endavant. I és que en algun moment hem de deixar de caure. Perquè no, ara?

La resposta, es farà esperar però mentrestant, esperarem amb una mica més de confiança.

, ,

Deixa un comentari