Infraestructures, territori i seguretat. Informe 2011 de l’Observatori del Risc

• Presentació
• Sumari
• Resum

• Els nostres territoris s’han vertebrat en ciutats i pobles. Per unir-los s’han creat vies de comunicació per on hi circulen persones, mercaderies, energia, aigua, informació, etc. D’aquesta manera tenim territoris més o menys plens de ports, aeroports, línies de ferrocarril, xarxes de transport d’energia, xarxes de comunicació, etc. Donada la importància que tenen aquest tipus d’infraestructures, cal estar preparats per actuar en el moment en que s’esdevé una crisi. La dificultat, però, rau en definir una bona resposta davant les grans catàstrofes o situacions extraordinàries que es donen molt excepcionalment.

  Així doncs, aquest l’Informe 2011 aborda com a element central les infraestructures crítiques, fent una anàlisi que vol posar de manifest la seva importància en el desenvolupament econòmic i social del nostre territori. Sense oblidar que aquestes infraestructures poden ser grans productores d’efectes col·laterals i receptores de riscos.

• Presentació

  Presentació del president i vicepresident de l’Institut d’Estudis de la Seguretat

  Joan Ribó i Joan Vallvé

  Capítol 1. Infraestructures i risc. Una visió transversal

  El sobrecost que caldria pagar per fer front amb garantia incidents com la nevada de Girona de l’any passat, seria excessivament alt. Cal enfrontar-se a aquestes situacions, considerades excepcionals, cada vegada que es produeixen.

  Els tres factors que generen un estat de malestar a la població afectada i són vàlids per als usuaris de qualsevol infraestructura són:

  • Absència d’alternativa viable
  • Duració prolongada de l’incident
  • Manca d’informació suficient
  Josep Maria Rovira

  Capítol 2. Governança, xarxes, infraestructures i risc

  Hem d’avançar en el desenvolupament d’un model amb criteris d’eficiència i rendibilitat social en la planificació de les nostres infraestructures i, al mateix temps, avançar en la internalització de la cultura de la protecció i la gestió del risc.

  Les infraestructures són un dels principals instruments de què disposa el planificador per ordenar el territori i articular la seva funcionalitat. No obstant, la creença que les infraestructures són elles soles condició suficient per al creixement econòmic o desenvolupament de qualsevol territori ha estat ja superada per la realitat.

  Manel Villalante

  Capítol 3. La seguretat de les infraestructures: respondre a les crisis

  Els riscos que duen associades les infraestructures són creixents, com també són creixents els impactes d’un eventual desastre.

  Encara que avui Catalunya té una experiència molt atenuada en catàstrofes —esporàdiques grans nevades, alguns incendis forestals devastadors, ventades i pluges torrencials amb inundacions, accidents de transport d’una certa magnitud, etc.—, no s’han de menystenir en absolut els riscos existents. No cal anar gaire lluny per recordar les últimes crisis més notòries: l’enfonsament del túnel del Carmel (gener de 2005), la gran apagada elèctrica de Barcelona (juliol de 2007), la intensa nevada de les àrees central i nord-oriental del país (març del 2010) i l’atropellament ferroviari a Castelldefels (juny de 2010).

  Pere Torres i Elisabeth Viladomiu

  RISCOS ESTRATÈGICS, ANÀLISI PERMANENT

  1. El risc energètic i les implicacions de Fukushima

  A Espanya, l’impacte que provocaria un tancament de les centrals nuclears existents sobre el funcionament del sector elèctric seria molt reduït; de fet, s’estima que la demanda es continuaria cobrint, ja que es disposa, en aquests moments, de generació excedentària. No obstant això, s’incrementarien les emissions de CO₂.

  Jordi Dolader

  2. El risc industrial

  El Corredor Mediterrani Ibèric és una oportunitat única perquè la península Ibèrica es converteixi en la gran plataforma logística de l’Europa meridional

  Joan Amorós

  3. Infraestructures i seguretat viària

  La mobilitat catalana és de gran densitat i, per probabilitat, molt més generadora de riscos que la majoria dels altres territoris de l’Estat. A més, es fa més complexa, ja que l’activitat industrial i comercial concentra a la carretera el 86% del transport de mercaderies i el 88% del transport de viatgers.

  Josep Lluís Pedragosa

  4. Infraestructures crítiques, seguretat i salut en el treball i manteniment

  Es calcula que entre el 15% i el 20% del total d’accidents i entre el 10% i el 15% del total d’accidents mortals estan relacionats amb activitats de manteniment.

  Jordi Martínez

  5. La xarxa Internet com a infraestructura crítica

  Internet es considera una infraestructura crítica per la dependència que en tenen determinats serveis crítics a la societat: salut, mitjans de comunicació, governs, forces de seguretat, subministraments, etc.

  Manel Medina

  6. Descripcions i reflexions sobre la infraestructura sanitària a Catalunya

  Els territoris que més riquesa generen són els que menys recursos tenen per gastar en salut per la seva població. Potser per aquest motiu els usen de manera més eficient. Contràriament, els territoris que menys riquesa generen són els que més gasten en serveis sanitaris per habitant i ocasionen una major ineficiència amb els recursos que reben.

  Ricard Tresserras i Rosa Gispert

  7. Efectes de la crisi econòmica sobre la previsió social

  Cotitzant 25 anys, fins ara es cobrava el 80% de la pensió. Amb el nou model, aquest percentatge es redueix entre el 72,8% i el 71,4%, segons els casos. Per 30 anys de cotització s’ha passat del 90%, al 84,1% o 82,1%. A aquestes reduccions, caldria sumar-hi les que es produiran com a conseqüència de l’allargament del període de càlcul de la pensió a les cotitzacions dels últims 25 anys en lloc de les dels 15 últims, cosa que provocarà, segons els experts, una reducció del 20%.

  José Luis Pérez Torres

  8. El risc econòmic i financer

  El 2010 es va caracteritzar per la recuperació de l’economia global i dels principals països de la Unió Europea. En el cas d’Espanya i de Catalunya, però, l’activitat encara es troba en una fase d’estancament, en un context caracteritzat per la feblesa de la demanda del sector privat i l’intens ajust de la despesa pública.

  Joan Ramon Rovira, Sandra Gutiérrez i Raquel Vázquez

  9. Factors de la violència juvenil a Espanya

  Ser jove a Espanya no és fàcil. Els joves espanyols fa temps que tenen taxes d’atur i precarietat laboral altes, dificultats per emancipar-se, per accedir a l’habitatge o per crear una família. A més, és una situació de desavantatge social i personal que s’allarga en el temps. En aquest sentit, la inseguretat i vulnerabilitat que viuen com a col·lectiu és important. Malgrat aquestes dificultats, Espanya manté una taxa de delinqüència juvenil comparativament moderada i de violència baixa. En canvi, la sensació d’inseguretat de la població general és important.

  Diego Torrente

  Semàfors del Risc

  Semafor del Risc ambiental, Semàfor del risc viari, Semàfor del risc laboral, Semàfor del risc per a la salut, Semàfor del risc d’inseguretat ciutadana, Semàfor del risc d’inseguretat a la xarxa i semàfor assegurador

  Pere Torres i Arnau Queralt, Josep Lluís Pedragosa, Jordi Martínez, Rosa Gispert, Ricard Tresserras, Diego Torrente, Menal Medina, Román Mestre

• Accediu al resum en aquest Enllaç