Go to Top

Informe 2013

OBS-Informe-2013-PORTADA

Prevenció: eficiència, economia i crisi. Informe 2013 de l’Observatori del Risc

Descarregar

 

 

  • Enguany, l’Institut d’Estudis de la Seguretat ha volgut dur a terme una reflexió especialment adequada a la situació de crisi que des de fa anys estem vivint. En concret, amb la publicació del tretzè Informe de l’Observatori del Risc hem volgut fer referència a la seguretat. Seguretat en temps de crisi és el lema que el director de l’Informe, Josep Maria Rovira i Vilanova, ens ha proposat. Tot i sentir algunes veus que afirmen que el pitjor de la crisi ja ha passat, el que és cert és que aquesta no és una crisi cíclica; aquesta és estructural i el seu final no comportarà una tornada a la situació anterior, sinó un canvi de situació. El plantejament que ens va portar a fer aquest Informe va ser el següent: fins quin punt aquesta crisi de llarga durada influeix en el manteniment de la seguretat i la prevenció? Seguretat i prevenció que en el nostre país havia assolit un nivell que podríem qualificar d’acceptable. La resposta és complexa. Per això hem comptat una vegada més amb el suport de més de trenta experts que han explorat diversos camps de la seguretat i ens han ajudat a entendre la situació de la prevenció d’avui en dia al nostre país. Volem aprofitar aquestes pàgines per agrair-los la feina ben feta i la generositat de treballar conjuntament per fer d’aquest Informe de l’Observatori del Risc un document de referència que ens sigui útil per entendre la realitat de la seguretat en el context actual.

  • Joan Vallvé i Miquel Darnés

    La visió del director

     En aquest apartat, el director de l’Observatori fa un repàs de les principals conclusions de l’Informe i reflexiona sobre la situació actual.

    Per ell:
    En primer lloc, cal tenir present que invertir recursos en prevenció és rendible econòmicament.
    Primer pas per prevenir: planificar correctament les tasques. És essencial planificar molt bé abans de realitzar qualsevol activitat per abordar correctament la prevenció.
    Formació de qualitat. La prevenció no es pot deixar en mans de qualsevol. És bàsic que les persones que supervisen les tasques en una empresa tinguin un alt nivell de coneixement d’aquestes.
    Administració pública compromesa. En aquests temps de crisi, l’Administració pública no pot obviar la prevenció, i és fonamental que actuï de manera complementària a les empreses.

    Josep Maria Rovira Vilanova

    BLOC 1. Reflexions al voltant de la prevenció:

    1.Els costos de la no-prevenció. Anàlisi del cost-benefici de l’acció preventiva

     Aquest capítol pretén conscienciar de la importància dels costos de la no-prevenció en el món empresarial i com fer-hi front mitjançant estratègies que integrin els valors tangibles i intangibles de l’acció preventiva per situar els riscos en límits tolerables. Les empreses són la principal font de riquesa d’una societat, però també generen considerables riscos, laborals, industrials, tecnològics i ambientals, moltes vegades sense una frontera clara entre ells, i als quals estan exposats treballadors i ciutadans en general, i que afecten fins i tot la sostenibilitat del planeta. Moltes de les reflexions que a continuació es plantegen es desenvolupen en part en documents de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT), referenciats a la bibliografia i de lectura recomanada.
    Manuel Bestratén i Juan Guasch

    2.La conducta humana com a origen de la sinistralitat. Proposta d’intervenció. De l’anàlisi a l’acció

     La metodologia Behavior Based Safety (BBS) o seguretat basada en la conducta és molt coneguda en el món anglosaxó, sobretot en la indústria pesant (petrolieres, energètiques, acer, etc.). No obstant això, a Espanya està passant desapercebuda per al món de la prevenció. En el fons, és donar un salt del paradigma mecanicista en què ens trobem encara (el concepte lloc de treball tan obsolet en l’actualitat està molt vigent en la legislació espanyola) a un paradigma sistèmic que inclogui un univers més ampli que permeti entendre i actuar sobre les conductes insegures i, per tant, sobre els accidents. BBS ens hi ajuda.
    Francisco Ortiz Nasarre

    3.El factor humà de la prevenció

     El lloc de treball, en la seva condició de subcultura tancada, constitueix un escenari únic per a la creació d’una cultura preventiva. Cultura en prevenció i en salut com a proposta de construir una actitud col•lectiva, la qual cosa només es pot aconseguir amb un llarg procés social el factor clau del qual és el coneixement i l’accés a informació objectiva i pertinent, que permeti formar una població més educada i més preparada.
    Beatriu Moliner

    4.Crisi i prevenció de riscos laborals. Oportunitat o amenaça?

     Les empreses, per aconseguir la seva supervivència, s’adapten constantment a les necessitats i particularitats dels temps que corren, i si són temps de crisi com els actuals encara més. I si es tracta d’una crisi tan dura com la que estem travessant actualment, resulta imprescindible. Parlant en termes darwinians, la competència pels recursos limitats porta a la lluita per l’existència, atès que només sobreviuran els més forts i més ben adaptats.

    Aquesta situació condueix les empreses a plantejar les seves estratègies competitives per afrontar situacions de crisi com la que vivim i solen basar-se en la reducció màxima de costos i en la diferenciació del producte. Tant en un tipus d’estratègia com en l’altre, la prevenció de riscos laborals com a element integrat en la gestió empresarial pot jugar un paper crucial: en les estratègies de reducció de costos, pel fet que controla i redueix possibles costos derivats dels incidents i accidents de treball; i en les estratègies de diferenciació del producte, pel fet que aporta una millora en la qualitat, la imatge de l’empresa i una major productivitat.

    César Sánchez i Javier Noguerol

    5.Riscos laborals

     L’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA), en la presentació del seu informe anual corresponent al 2012, parla de la necessitat de redoblar esforços, tant des del punt de vista econòmic com ètic, en la matèria de la seguretat i salut laboral. En aquest capítol, l’autor aporta uns indicadors que permeten al lector establir el seu propi criteri sobre si la situació de la seguretat i la salut laboral s’ha vist o no afectada per la crisi.
    Jordi Martínez

  • Enllaç