Go to Top

Informe 2015

COBERTA_WebEnginyeria i seguretat a la Catalunya del futur. Riscos i oportunitats d’un nou Estat.Volum 2

Descarregar Informe Descarregar Semàfors del Risc
  • Enginyeria i seguretat a la Catalunya del futur. Riscos i oportunitats d’un nou Estat és, de nou, el títol de l’Informe de l’Observatori del Risc. L’any passat ja vam dedicar l’Informe a aquesta temàtica, tanmateix vam considerar que havien quedat qüestions al tinter i que calia que fossin abordades.

    Si l’any passat equips d’enginyers industrials i enginyers tècnics industrials reflexionaven sobre qüestions clau de l’àmbit normatiu i organitzatiu de la seguretat industrial en el marc hipotètic d’una Catalunya independent, aquest any la reflexió ve de la mà d’entitats i experts especialistes en algunes infraestructures clau per al desenvolupament normal de qualsevol país.

    En aquest sentit, al llarg de les pàgines d’aquest Informe 2015 de l’Observatori del Risc trobarem informació crucial sobre l’organització i gestió actual del trànsit viari, el trànsit ferroviari, l’energia i les telecomunicacions amb articles signats per Pere Torres, secretari general del Departament d’Empresa i Ocupació; Enric Ticó, president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; Eugenia Doménech, directora del Servei Català de Trànsit, i Manel Medina, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

    Aquest any, a més, us oferim els semàfors del risc a banda per a facilitar-ne la consulta. A la web, a l’apartat de Senyals del risc hi podeu trobar els indicadors sobre els que es basen els semàfors

  • Presentació

    Presentació del president i vicepresident de l’Institut d’Estudis de la Seguretat
    Miquel Darnés i Jordi Guix

    La visió del director

    Seguint elfil argumental de l’Informe 2014 i ubicant-lo en l’excepcionalitat de la situació de la Catalunya actual, l’IDES i els seus col·legis patrons (Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona) han cregut convenient mantenir la temàtica de l’any passat, però dotant-la d’un altre punt de vista: com caldria organitzar un nou estat d’una manera més eficaç, moderna i propera a la realitat actual? De quins organismes, entitats i estructures caldria que dotéssim el país per tirar endavant el repte de crear una nova organització més desenvolupada i competent?…

    Joan Ribó

    Capítol 1. Riscos i oportunitats de la sobirania energètica de Catalunya. La proposta de Pacte Nacional per a la Transició Energètica

    L’energia és una prioritat estratègica per a qualsevol país que vulgui aspirar a les màximes cotes d’autogovern. Cal considerar la importància de l’energia no només pel que fa al desenvolupament del sistema econòmic català (és indispensable per al creixement econòmic, la competitivitat, l’ocupació, etc.), sinó també en l’àmbit privat (a les llars i en el transport de persones) i en la seva incidència en altres polítiques sectorials (medi ambient, agricultura, ordenació del territori, habitatge…)…

    Pere Torres, secretari d’Empresa i Ocupació

    Capítol 2. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya compromesa amb la innovació

    Fa més de cent cinquanta anys, el 1863, s’inaugurava el Tren de Sarrià, la línia ferroviària de 4,6 quilòmetres de longitud que uneix el centre de Barcelona amb Sarrià. D’aquesta manera naixia la que, amb el temps, seria una de les xarxes ferroviàries gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): la línia Barcelona-Vallès…

    Enric Ticó, president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

    Capítol 3. Reptes i oportunitats del trànsit a Catalunya

    Catalunya s’ha caracteritzat sempre, de manera singular a l’Estat, per una forta mobilitat viària en un tramat urbà i interurbà reduït i cada vegada més interrelacionat. Assumint un 25% d’aquesta mobilitat estatal en la seva xarxa de 12.000 quilòmetres, Catalunya, en primer lloc, ha esdevingut un focus d’atracció de persones d’arreu del món que hi arriben amb finalitats turístiques o de treball, cosa que ha definit el país històricament, i alhora també és un territori de pas per a aquelles persones l’objectiu de les quals són altres països europeus o, fins i tot, altres continents…

    Eugenia Doménech, directora del Servei Català de Trànsit

    Capítol 4. Garanties a les infraestructures informàtiques d’estat

    Les infraestructures de les TIC són bàsiques per a la provisió de tots els altres serveis crítics per a la societat.

    • La telefonia fixa és força robusta en puntes de demanda de trucades, però en canvi ho és menys en catàstrofes naturals com inundacions o terratrèmols que poden malmetre les línies, o en atemptats que poden inutilitzar centrals de commutació telefònica. Tot i que aquests atacs també poden afectar qualsevol altre canal de comunicació digital.
    • En situacions crítiques hem detectat la manca de connectivitat de telefonia mòbil, sobretot de veu, que es pot saturar quan molts usuaris intenten fer servir els telèfons des del mateix lloc.
    Manel Medina, catedràtic de l’UPC

    Josep Lluís Pedragosa, Jordi Martínez, Rosa Gispert, Ricard Tresserras, Diego Torrente, Manal Medina, Román Mestre

  • Accediu a la convocatòria de premsa en aquest Enllaç
, , , , , , , , , , , , , , , , ,

Deixa un comentari