Go to Top

La cultura de la seguretat com a estratègia d’èxit empresarial

Imatge cedida per PrevenControl

Autor(s): Joaquim Ruiz

Àmbit(s): Risc laboral, Risc industrial

Les organitzacions empresarials se cimenten a partir de les decisions dels seus directius. Més enllà de la missió o la visió organitzacionals, són també claus els valors i l’estratègia amb els que els directius fonamenten aquestes decisions per tal d’arribar a bon port i gaudir de certa salut.

L’estratègia en una companyia pot ser tant financera, com comercial, de gestió de les persones, etc., i, naturalment, també cal que tota empresa disposi d’una estratègia empresarial pel que fa a la seguretat i salut en el treball.

No obstant, com a consultors ens trobem que molt sovint s’intenta eludir la responsabilitat en quant a determinades decisions estratègiques en el camp de la seguretat. I no parlem només a nivell de directius. Es tendeix a pensar que les estratègies només són formulades en els alts nivells d’una empresa, però cal tenir en compte que la formulació d’estratègies es dóna en tots els nivells i, per tant, tots n’han de ser responsables. I no m’estic referint a la responsabilitat legal.

És habitual que en la gestió de la seguretat i salut laboral de les PIME es contracti allò que es coneix i mal anomena com a “concert integral” amb un servei de prevenció aliè. És a dir, que aquest concepte d’“integral” comporta la suposada externalització de tot allò que tingui a veure amb la seguretat i salut laboral en una organització.

Però, podem concebre una organització sense una estratègia definida en seguretat i salut laboral?

Un dels problemes de la seguretat ocupacional en aquest país és que tant l’autoritat laboral com la jurisprudència han apostat sovint per buscar responsables sense cap tipus de proporcionalitat i sentit comú, fent que davant aquesta situació de “psicosi” creada, els professionals hagin optat per practicar una seguretat defensiva, incloent tot allò imaginable a un informe d’avaluació de riscos o pla de seguretat, per evitar que se’ls pugui retreure que una determinada i remota situació no havia estat prevista. El procés de gestió de la seguretat d’una organització s’ha convertit en quelcom terriblement farragós i pervers.

Les conseqüències han estat nefastes, ja que s’ha perdut l’essència de la norma, i s’ha optat per omplir papers, fer signar acusaments de rebut, etc.

Hem burocratitzat la seguretat. L’exemple més evident és el de la coordinació d’activitats empresarials, tasca que ja va patir una deficient transposició de la directiva europea, fent que s’hagi convertit en una infumable i poc útil operació d’intercanvi de paperassa. Una tasca que es podria resoldre simplement amb una declaració responsable, com bé van demostrar els de l’empresa basca Protón Electrónica, guanyadors dels guardons europeus a les bones pràctiques en seguretat i salut laboral per utilitzar aquest sistema en coordinació d’activitats empresarials.

En aquest sentit, sentim enveja sana del sistema anglosaxó, més fonamentat en anar a treballar els problemes reals, i no en omplir papers i marejar-nos amb procediments poc efectius i eficaços.

I un altre dels problemes principals de la seguretat i salut laboral és el de la manca de cultura de la seguretat. En un sistema paternalista i extremadament proteccionista, sembla que tota la responsabilitat sobre la seguretat i salut hagi de recaure sobre els empresaris i els professionals. Però com indicàvem anteriorment, hem de treballar en la corresponsabilitat de tots els integrants de les organitzacions per construir una cultura de la seguretat sòlida. De poc serveix que només una part del vaixell remi en la mateixa direcció, per molts recursos que hi posi.

En aquest sentit, és especialment significativa una frase que en el seu dia va pronunciar un expert en prevenció de la multinacional Alcoa, a un directiu de la General Motors: “Mai he vist millors materials sobre seguretat que els de vostès, amb gràfics a tot color i materials de formació interactius, però nosaltres hem aconseguit que la nostra gent mai posi les mans a l’interior de les màquines en funcionament. Per a nosaltres la seguretat és quelcom real. Tenim una cultura”.

Existeixen nombroses evidències que relacionen la cultura de la seguretat preventiva amb l’èxit empresarial. Un estudi publicat l’any 2013 per la revista Journal of Occupational and Environmental Medicine (JOEM), les empreses que s’esforcen en construir una cultura de la salut integrant la prevenció en la gestió empresarial, aporten un valor major pels seus inversors. Aquest extrem es va demostrar estudiant l’evolució en borsa d’aquelles empreses que havien rebut el premi del Col·legi Americà de Medicina Ocupacional i Ambiental, que reconeix anualment a les empreses més segures i saludables d’EEUU.

En definitiva, una empresa ha de tenir una estratègia en quant a la seguretat i salut en el treball. I aquesta estratègia, sigui quina sigui, ha de formar part de les responsabilitats dels directius de la companyia. És una tasca que no es pot subcontractar.

I com hem dit, la responsabilitat ha d’estar compartida per la resta d’integrants de la organització. Els mal anomenats “responsables de prevenció” de les empreses, no han d’assumir aquesta responsabilitat, que cal que recaigui en totes i cadascuna de les persones que treballen a la companyia. Només així es podrà aconseguir fomentar la cultura de la seguretat com a fet diferencial per aconseguir la retenció de talent i l’èxit empresarial de la organització.

, , , , , ,

Deixa un comentari