Go to Top

La gestió del risc: més enllà del “més val prevenir que curar”

En diversos fòrums i jornades organitzats per l’IDES i per altres entitats, hem sentit a dir que l’Estat espanyol és un dels països que més legislació genera, cosa que es veu augmentada per les normes pròpies de cada autonomia.

La conseqüència, si ho traslladem a qualsevol àmbit de la seguretat, és que ens trobem amb un cert caos normatiu de circulars, convenis, decrets, directives, decrets legislatius, reglaments, resolucions, reials decrets, etc. i fins i tot els especialistes en qualsevol temàtica tenen dificultats per a estar al dia de totes les obligacions jurídiques que els són d’afectació.

En matèria d’assegurances, Rafael Nadal i Juan J. Gracia, autors del capítol d’Assegurances de l’Informe 2014 de l’Observatori del Risc, afirmen que les obligacions jurídiques de disposar d’un contracte d’assegurances són més de set-centes pel que fa a l’Estat i més de quaranta quant a la Generalitat de Catalunya.

El sector assegurador té un pes econòmic considerable a nivell internacional; la necessitat de seguretat és inherent a l’individu i aquesta seguretat no és només un plantejament d’organització i defensa, sinó que és una qüestió inseparable de la qualitat de vida i la productivitat.

En aquest sentit, els empresaris són cada cop més conscients de la rendibilitat que genera un encertada inversió en el capítol d’assegurances. Tanmateix, la qüestió és prou complexa; l’empresari té serioses dificultats per saber quina normativa, també en aquest camp, li és d’aplicació i es pot trobar en fals sense ser-ne conscient. Potser seria útil que el sector assegurador col•laborés més en el disseny de la seguretat de les empreses, tant de les de nova implantació com les ja existents per ajudar-les a adaptar-se als requeriments normatius i tècnics actuals.

Sigui com sigui, una bona assegurança no pot suplir mai una mala prevenció i les asseguradores, per tant, es reserven el dret de limitar i/o no acceptar la contractació d’aquells riscos que no presentin mesures preventives mínimes, alhora que ofereixen millors preus i cobertures als que presenten bons nivells de seguretat.

En la nostra vida i en les nostres activitats individuals o col•lectives, professionals o personals, requerim de donar resposta als riscos que estem exposats. Estem convençuts que la innovació tant de nous productes i serveis com d’una millor gerència del risc lligada a un bon govern corporatiu és un dels camins que cal emprendre; i que com diu el proverbi: per anar lluny, cal anar acompanyat.

En definitiva, cal una major coordinació entre l’Administració, els empresaris, els tècnics i les companyies d’assegurances per crear les sinergies necessàries i l’intercanvi de coneixements per aconseguir una millor aplicació de la legislació de seguretat en un àmbit de lliure competència en el mercat assegurador industrial català, espanyol i europeu.

Per un cantó s’han de trobar respostes adequades a les expectatives dels ciutadans i empresaris, cada cop més exigents; i per l’altre, reduir la sinistralitat oferint serveis i actuacions de màxima qualitat que facin molt difícil obtenir un resultat de dany per al ciutadà. Tenint en compte, a més, que a mesura que avança la tecnologia apareixen nous riscos que cal tenir presents: ciber-riscos, terrorisme en totes les seves variants, drons, etc.; i d’altres com pandèmies, fallades financeres, canvi climàtic, etc.

Caldrà està ben atents al projecte Solvència II que encara no està en vigor, però que es preveu que el seu desenvolupament normatiu finalitzi l’any 2016. Solvència II és la directiva europea que modificarà les normes europees de l’assegurança per tal de reforçar aquest sector i millorar els productes asseguradors. Tot plegat suposarà un important replantejament dels mecanismes de supervisió, gerència empresarial, control del riscos i transparència informativa.

, , ,

Deixa un comentari