Go to Top

La importància geopolítica dels hidrocarburs no convenionals

Autor(s): Mariano Marzo

Àmbit(s): Risc energètic

La importància geopolítica del petroli convencional

1) A finals del 2011, sense comptar els combustibles líquids derivats del carbó i del gas natural (CTL y GTL), les estimacions de reserves i recursos recuperables de petroli no convencional a escala global superen lleugerament el volum de les reserves i recursos del petroli convencional.

2) Sense comptabilitzar els recursos de CTL y GTL, els països industrialitzats de la OCDE, que només atresoren el 15,6% dels recursos globals tècnicament recuperables de cru i líquids del gas natural, contenen el 62% dels recursos no convencionals de petroli. Els no convencionals es localitzen preferentment a Amèrica del Nord, Europa de l’Est-Euràsia i Amèrica Llatina, contrarestant la importància geopolítica de l’Orient Mitjà, regió on es concentra el 42% de les reserves i recursos de petroli convencional. En qualsevol cas cal destacar que el potencial dels recursos convencionals d’aquesta última regió segueix inexplorat.

3) Durant el període 2012-2035, la participació del cru convencional en la producció total de petroli, caurà del 80% al 65%. Per tant, el creixement de la producció necessària per a cobrir la demanda, ha de provenir d’altres fonts. Entre elles, i juntament amb els líquids del gas natural, destaquen els petrolis no convencionals, la contribució dels quals podria multiplicar-se per tres dins el període citat. Aquests subministres no convencionals provindrien, principalment, del petroli lleuger de roques compactes (“light tight oil” o LTO) dels EE.UU, de les arenes petrolíferes (“oil sands”) del Canadà i dels petrolis extra-pesants (“extra-heavy oil”) de Veneçuela.

4) La producció de petroli del conjunt de països aliens a l’OPEP, mantindrà, fins aproximadament el 2020, una trajectòria ascendent. Tant la producció de petroli convencional, com la del no convencional augmentarà, però la primera assolirà el seu màxim (“peak”) una mica abans del 2020, per a declinar, uns anys desprès, de tal manera que, fins i tot l’augment de la producció de petrolis no convencionals, no serà capaç de revertir la tendència descendent. La producció total de petroli entre el 2012 i el 2035 caurà, en la majoria dels països que no pertanyen a l’OPEP, exceptuant el Brasil, el Canadà, el Kazajstàn i els EE,UU, tot i que la producció d’aquest últim decau abans del 2035.

5) A partir de mitjans de la dècada dels vint, l’OPEP tornarà a ocupar una posició clau en el subministrament global del petroli. Des d’aquell moment i fins el 2035, la producció en les aigües ultra profundes del Brasil i del LTO a EE.UU, perdran força, els països de l’Orient Mitjà s’afirmaran com la única font de petroli relativament econòmica del món i l’IRAK s’erigirà com el major contribuent al creixement global de la producció.

6) Considerant, tant el petrolis convencionals com els no convencionals, el balanç de la producció durant el període 2012-2035, seria clarament favorable per a l’IRAK, el Brasil, el Canadà, el Kazajstàn i els EE.UU, mentre que a l’extrem oposat se situarien Rússia, La Xina, Noruega, el Regne Unit, Oman i l’Azerbaiján, seguits, a distància, de Kuwait i l’Argentina. Per altra banda, Veneçuela, Qatar, l’Aràbia Saudita i la Unió d’Emirats Àrabs, es mantindrien en una posició d’equilibri.

7) En el 2035, el percentatge de participació dels països de l’OCDE en la demanda global de petroli, haurà caigut fins a, aproximadament un 32%, davant el 46% del 2012. A la Xina, en canvi, l’ús del petroli experimentarà una forta pujada, de manera que, des del 2030, aquest país desplaçaria els EE.UU com a principal consumidor mundial. Tanmateix, l’Índia emergeix com un centre clau en el consum del petroli, molt especialment entre el 2020 i el 2035, període durant el qual aquest país experimentaria el màxim creixement mundial de la demanda. Una altra qüestió rellevant és que l’Orient Mitjà es converteix durant el període esmentat en el tercer centre mundial de la demanda.

8) En les properes dues dècades, la geografia canviant de la producció i el consum de petroli comportarà una reorganització important del comerç global. La destinació del flux de petroli es desplaçarà des de l’OCDE, en la què Europa romandrà com a únic mercat importador, a l’Àsia. En el 2035 els dos majors importadors mundials de petroli seran la Xina i l’Índia, mentre que el percentatge de participació dels EE.UU dins el comerç interregional de cru declinarà del 27% actual a un 15%. Aquesta reorganització del flux comercial demandarà una reavaluació de les politiques de seguretat del subministrament de petroli. Els grans països asiàtics hauran d’implicar-se tant com puguin en prevenir i gestionar els efectes de possibles interrupcions en el subministrament mundial de cru.

 La importància geopolítica del gas no convencional

1) Sense tenir en compte els hidrats de gas, s’estima que les reserves i recursos per recuperar de gas no convencional, equivalen a prop de les tres quartes parts de les de gas convencional. A finals de 2012, el gas de lutites (“shale gas”) representava aproximadament el 61,8% del total dels recursos no convencionals tècnicament recuperables pendents d’explotació, davant el 23,6% del gas de roques compactes (“tight gas”) i el 14,6% del metà de capes de carbó (“coal bed methane” o CBM)

2) Aproximadament, el 27,7% dels recursos de gas no convencional es localitzen a la regió d’Àsia-Pacific, el 19,2% als EE.UU. i el Canadà, un 16% a l’Amèrica Llatina, un 13,4% a Europa Oriental-Euràsia, un 14,2% a l’África, un 5,5% als països europeus integrats en l’OCDE i, només un 3,8%, a l’Orient Mitjà. Aquesta distribució contribueix a equilibrar l’excessiva concentració de les reserves i recursos convencionals a Europa Oriental-Euràsia (principalment a Rússia) i a l’Orient Mitjà, que comptabilitzen, respectivament, prop del 30,6% i del 26,5% de les reserves i recursos, tècnicament recuperables de gas natural convencional del món. Tanmateix, cal tenir present que el volum de recursos de gas no convencional de l’Orient Mitjà encara no ha estat avaluat.

3) Entre el 2011 i el 2035 la producció de gas natural creixerà a totes les regions del món, amb la única excepció d’Europa, on l’increment de la producció a Noruega no serà prou per a compensar el declivi en altres camps madurs. La Xina, els EE.UU, Rússia i Austràlia (per aquest ordre), seguits de Qatar, l’Irak, el Brasil, el Turkmenistan, l’Iran i Argèlia, seran els països que experimentarien un augment més gran de la producció. Tot i que els EE.UU. i Austràlia comptabilitzaran augments importants de la seva producció -gràcies als seus recursos de gas no convencional- convertint-se, ambdós en exportadors nets, els països aliens a l’OCDE seran els responsables del prop del 81,75% del creixement de la producció.

4) De l’increment total en la producció de gas natural previst en el món, entre el 2011 i el 2035, el 52% seria aportat per gas no convencional, mentre que el 48% restant provindria de fonts no convencionals. Les previsions són que, a partir del 2020, el desenvolupament de la producció de gas no convencional s’estengui més enllà de l’Amèrica del Nord (EE.UU. i Canadà), convertint la Xina i Austràlia en els més grans contribuents pel que fa al creixement global de la producció, seguits d’altres països com l’Argentina, l’Índia, Argèlia, Mèxic i Indonèsia, amb el conjunt de la Unió Europea, situant-se lleugerament per sobre d’aquests tres últims països. El gas no convencional, que al 2011 va representar prop del 17% del conjunt de la producció mundial de gas natural, podria arribar a assolir el 27% al 2035.

5) Els mercats del gas natural, que entre el 2011 y el 2035 experimentaran el creixement més ràpid, es localitzen fora de l’OCDE. Els països aliens a aquesta organització seran responsables de més de les tres quartes parts del creixement de la demanda durant aquest període, amb els màxims creixements, en termes absoluts, concentrant-se a la Xina i a l’Orient Mitjà. En els països de l’OCDE, encara que el consum augmenta, les tasses de creixement són menors pel fet de la saturació dels mercats i els efectes de penetració de les renovables en el sector de l’electricitat a Europa. Malgrat tot això, els mercats en l’OCDE seguiran sent comparativament grans, de manera que, per exemple, al 2035, la demanda als EE.UU, que seguirà sent el més gran consumidor mundial, serà un 50% superior a la de la Xina.

6) El comerç interregional de gas natural seguirà creixent durant el període 2011-2035 i durant aquest període, degut a l’explotació dels seus recursos no convencionals, prendran una rellevància creixent alguns nous exportadors com Austràlia, els EE.UU i el Canadà, lo que suposarà un cert desafiament competitiu als exportadors clàssics com Rússia i Qatar. En el transcurs del període 2011-2035, també assistirem a un canvi continuat en la direcció del comerç internacional del gas natural, en el que el focus importador es desplaçarà de la conca Atlàntica (amb la notable excepció d’Europa que seguirà sent la principal regió importadora del món) cap a la regió de l’Àsia-Pacífic.

7) De l’increment en el comerç internacional de gas esperat per el període 2011-2035, poc menys de la meitat es portarà a terme via gasoducte. Aquest flux no es veurà pràcticament afectat pels avenços en la producció de gas no convencional i els seus principals desenvolupaments es concentraran a Euràsia.

8) Mentre el comerç de gas natural per gasoducte seguirà dominat per un quans productors, bàsicament localitzats a Euràsia (Rússia, l’Azerbaijan i Turkmenistan), el grup de països exportadors de gas natural liquat (GNL) patirà una important reorganització. Alguns dels actuals exportadors de GNL ja estan experimentant un creixement ràpid de la demanda interna, cosa que limita el volum disponible per a les exportacions. Aquesta tendència es notaria a l’Orient Mitjà, de manera que, cap el 2020 només quedarien com a exportadors Qatar i el Iemen (al que possiblement se’ls uniria l’Irak). Altres països que, per la mateixa raó podrien deixar de ser exportadors són Egipte i Trinidad i Tobago. Per altra banda, el mercat veurà l’aparició de nous actors entre els que destaquen Austràlia, els EE.UU i el Canadà, grans productors de gas no convencional. Per altra banda, Rússia també podria augmentar la seva quota en el mercat de GNL dirigint les seves exportacions cap a l’Àsia.

Una reflexió final. Hidrocarburs no convencionals i dependència energètica: els camins divergents dels EE.UU i Europa.

Una de las conseqüències del auge de la producció de petroli i gas no convencionals als EE.UU és que entre el 2011 i el 2035 aquest país podria arribar a l’autosuficiència i convertir-se en exportador net de gas, a l’hora que podria reduir la seva dependència de les importacions de petroli a un 20% del seu consum total. Una tendència completament oposada a la de la resta dels països i regions, amb l’excepció del Brasil que també experimenta una evolució neta positiva en base a l’explotació dels seus recursos d’hidrocarburs convencionals.

En contrast amb els EE.UU, la Unió Europea mostra una evolució clarament negativa, ja que la seva dependència de les importacions de gas passaria del 60% del 2011 al 80% al 2035, mentre que la dependència de les importacions de petroli evolucionaria durant el mateix període d’un 80% a prop del 90%. Al marge de les implicacions per a la seguretat de subministrament, aquestes dades impliquen un encariment de preus de l’energia en la Unió Europea, cosa que, sense dubte, suposarà una llosa per a la competitivitat de la seva indústria i una pèrdua molt seriosa del poder adquisitiu dels seus ciutadans

Imatge
Evolució durant el període 2011-2035 dels percentatges d’exportacions i importacions netes del petroli i gas en alguns països i regions. “New Policies Scenario” (IEA, WEO 2013)

La Xina i l’Índia, igual que altres regions i països asiàtics postren una tendència semblant a la de la Unió Europea en el seu grau de dependència de les importacions d’hidrocarburs, encara que menys dramàtica, mentre que els grans països productors d’hidrocarburs convencionals de l’Orient Mitjà, Rússia, Àfrica i de la regió del Caspi, gairebé no variaran les seves posicions.

Deixa un comentari