Go to Top

La pobresa energètica

Cada vegada costa més controlar la despesa domèstica, i els pressupostos que fins ara es tenien assignats a cada partida s’han hagut de retocar per poder assumir la despesa global de les llars. Però com que aquesta economia domèstica és la que és, i els ingressos, enlloc d’augmentar en la mateixa proporció que ho fan les quotes d’energia, els preus dels aliments, les despeses en educació, el cost dels medicaments… etc. tendeixen a minvar, el nostre poder adquisitiu queda reduït considerablement i amb ell les possibilitats de seguir gaudint de certes necessitats bàsiques que, ara, per a molts, ja comencen a ser considerades com a privilegis.

Necessitem l’energia per gaudir d’uns mínims de confort: per cuinar, per refrigerar els aliments, per il·luminar-nos, per climatitzar adequadament la llar, per aigua calenta; tanmateix ens estem empobrint i l’escala de valors de les prioritats s’ha anat modificant quantitativament i qualitativament, prioritzant despeses absolutament necessàries. Pel que fa al consum energètic, el Dossier de la pobresa energètica a Catalunya (publicat per la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya el febrer de 2013 i que es pot consultar a http://www.ecoserveis.net/wp-content/uploads/Dossier-Pobresa-energetica-Catalunya.pdf) parla que a Catalunya, gairebé un 13% de la població declara que no pot mantenir l’habitatge a una temperatura adequada i més del 50% de les persones grans estan en una situació de pobresa energètica

Els factors que influeixen en aquesta pobresa energètica són múltiples; per una banda, hi trobem la crisi econòmica que posa entre l’espasa i la paret a moltes famílies amb rendes baixes, per altra banda, ens trobem amb edificis de mala qualitat que estan mal aïllats o no s’han construït seguint criteris d’eficiència energètica, i, per últim, l’augment continuat en els últims anys dels preus de l’energia que dificulta extraordinàriament l’accés a l’energia a famílies amb rendes baixes.

Aquest escenari de “pobresa energètica” —derivat de nivells de consum domèstic poc acceptables que no permeten arribar a gaudir d’un mínim de confort tèrmic a algunes famílies— , pot acabar arrossegant implícitament una munió d’efectes no desitjats i riscos sobre la salut i d’exclusió social cada vegada més evidents i preocupants. No deixa de ser sorprenent que l’Estat espanyol sigui l’estat amb més mortalitat addicional de la Unió Europea.

Som davant d’un conflicte social que afecta, a la vegada, la salut, el consum i la vivenda i sobre el que cal fer front:
– Polítiques de rehabilitació d’edificis podrien ser una bona solució que permetrien, a més, generar llocs de treball;
– Polítiques que incideixen en el consum, en l’eficiència energètica, en reduir la dependència dels recursos energètics importants, en generar llocs de treball.
– Establir una estratègia específica per lluitar contra la pobresa energètica com l’aplicació de tarifes socials, per posar un exemple.

Per tant haurem de fer els deures i no deixar de banda aquesta qüestió, ja que si mirem endavant ens n’adonarem que els sectors vulnerables a aquest fet no son ja, ni de bon tros, certs sectors marginals.

, ,

Deixa un comentari