Go to Top

La seguretat alimentària

El creixement progressiu de la població mundial dificulta, cada vegada més, l’accés als aliments. Tanmateix, són moltes les veus que diuen que a data d’avui la Terra té suficients recursos per alimentar-nos a tots.

Quan parlem de seguretat alimentària, és evident que podem centrar-nos en procurar una seguretat alimentària que garanteixi una vida saludable i vetllar perquè els aliments siguin innocus i aptes pel consum (Food Safety) a partir del moment en què la societat disposa d’un accés als aliments mínim per satisfer les necessitats energètiques diàries de les persones (Food Security).

Les societats benestants, que tenen satisfetes abastament les seves necessitats alimentàries, es preocupen més d’assegurar la qualitat dels aliments, la innocuïtat i el seu estat nutricional; fins i tot existeix el “Còdex Alimentarius” (certificador on es plantegen una sèrie de normes pràctiques, guies i recomanacions de referència internacional i relatives al consum dels aliments), encarregat de protegir el consum alimentari, ja que invertir en prevenció, també en el camp de l’alimentació, és molt menys costós que les conseqüències que comporta no fer-ho.

En canvi a les societats més necessitades la preocupació principal és la manca de disponibilitat d’aliments i els aspectes sanitaris passen a segon terme.

Encara que mes rere mes ens sembli més costós omplir el cistell, el cert és que en general els ciutadans dels països del primer món invertim en l’alimentació un percentatge més o menys gran dels nostres ingressos; a més la varietat i qualitat dels aliments que tenim a l’abast garanteixen, si més no, a priori, un consum alimentari molt favorable per a la nostra salut. En canvi, els països econòmicament més febles tenen dificultats per accedir als aliments; els mercats no estan tan ben assortits com els nostres i per aconseguir el mínim de calories que una persona necessita per al seu ple desenvolupament, els ciutadans es veuen abocats a emprar una part molt substancial dels seus ingressos diaris (i no sempre ho aconsegueixen).

El preu dels aliments (i especialment del cereal) ha augmentat i sembla que continua augmentant. Esbrinar-ne les raons sobrepassa la finalitat d’aquest article, tanmateix sembla que la crisi econòmica, l’augment del preu del petroli, l’aposta pels biocombustibles, l’especulació o la pèrdua de capacitat per produir els propis aliments en són algunes de les causes.

La conseqüència és molt òbvia: als països en vies de desenvolupament més fam, i per tant, més morts i menys possibilitats de sortir d’una crisi que en algunes zones del món és endèmica; als països més desenvolupats, l’augment del preu del cereal posa les coses encara més difícils a la pagesia que cada cop ha de pagar més per l’aliment del seu bestiar i moltes vegades no pot vendre el seu producte (llet, ous, carn) a un preu que li surti rendible. També els ciutadans que anem al mercat cada cop anem fent més filigranes per aconseguir una dieta equilibrada.

Potser, en el nostre món, l’accés als aliments està garantit; potser podem estar segurs que allò que comprem ha passat per tots els controls de seguretat pertinents; però, què passa quan la nostra butxaca no ens permet accedir a determinats aliments (sobretot els frescos) que són bàsics per a una vida saludable?

, , ,

Deixa un comentari