Go to Top

La seguretat i la prevenció com sectors clau de competitivitat a l’empresa

Autor(s): Pere Teixidó

Àmbit(s): Risc laboral

Aquest article té com a principal objectiu reflexionar sobre la utilitat dels sectors de la Seguretat Industrial i de la Prevenció de Riscos Laborals (PRL) en el seu afany d’aconseguir una producció fiable, com a base de competitivitat de les empreses.

Per a aconseguir una millor coordinació, integració i incorporació de la gestió de la Seguretat Industrial i de la PRL a l’activitat específica de cada empresa, és necessari disposar de recolzament en els dos aspectes, per aconseguir la màxima fiabilitat.

Una bona tecnologia mal usada no condueix al resultat esperat, igual que una bona motivació, organització i capacitació amb una tecnologia deficient, tampoc no condueix al resultat esperat i aquí el resultat és un procés productiu FIABLE, és a dir SEGUR.

Vegem primer el que entenem per competitivitat, per a això farem servir una definició basada en el ZERO. Diem que una empresa és competitiva si té una bona qualitat de productes i de serveis, si té una bona disponibilitat i rendiment dels materials i les màquines de producció, si disposa d’una gestió efectiva de la producció i finalment si té unes bones condicions de seguretat.

Amb això n’hi prou? NO. Caldria saber si els seus productes i serveis compleixen amb les expectatives dels seus clients i, a més, si ells els fan servir, perquè si no fos així només tindríem una bona fabricació de productes o serveis de dubtosa utilitat. Però el que sí que és segur és que una empresa que pretengui ser competitiva ha de tendir cap als ZEROS que hem esmentat abans.

Seguint amb els zeros de la nostra definició, el que cal fer és evitar avaries, defectes, retards, incidents i accidents, és a dir, ser FIABLE. Per a això, cal tenir una adequada gestió del manteniment, de la qualitat i de la seguretat per evitar així els costos de la manca d’aquesta gestió. Evitar aquests costos és, sens dubte, contribuir al progrés de l’empresa; per tant, conduir l’empresa a mesurar tots aquests costos és bàsic per a aconseguir la sostenibilitat econòmica buscada[1].

Com a conseqüència de tot això, els costos de la Seguretat Industrial i la PRL haurien de ser considerats al mateix nivell que els costos de producció en la contribució directa a la productivitat (producció per unitat de temps) de l’empresa, és a dir en la seva competitivitat.

Per a això, és necessari introduir pautes de gestió que la facin evolucionar cap a una anticipació dels riscos, que permetin resoldre els desajustaments de producció i els de seguretat. En definitiva, es tracta d’incorporar la Seguretat i la PRL a l’Organització per fer realitat l’expressió “Seguretat Industrial + Prevenció = Fiabilitat” i “Fiabilitat = Seguretat”.

Seguint amb la nostra reflexió, ara ens correspondria, de forma genèrica, veure qui són els actors implicats en fer activitats de Seguretat Industrial i de PRL:

  • Administració General de l’Estat i Administracions Autonòmiques: complir amb la seva missió de garantir la salut i la seguretat dels treballadors – Constitució Art. 40.2: vetllar per la seguretat i la higiene a la feina
  • Empreses: millorar la fiabilitat dels seus processos productius, no produir pèrdues i millorar la seva productivitat
  • Fabricants: fabricar equips, màquines, preparats, substàncies,… eficaces, fiables i útils
  • Serveis de Prevenció: recolzar les empreses en el compliment de la Llei de PRL
  • Treballadors: contribuir al manteniment de les condicions de treball segures i a la detecció de les seves possibles millores
  • Mútues: millorar els resultats de gestió i assegurar la seva sostenibilitat
  • Organismes de control
  • Consultores i enginyeries
  • ETT

Vegem també, a quin entorn legal, de forma genèrica, ens hem d’afrontar:

  • Llei de PRL 31/95, de 28 de novembre
  • Reglament dels Serveis de Prevenció (RSP), RD 39/97, de 17 de gener.
  • Llei d’Indústria 21/92, de 16 de juliol.
  • La futura Llei Integral de Sinistralitat Laboral (solucionar la concurrència de les quatre ordres jurisdiccionals – art. 3.7. de la Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut a la Feina – EESST).
  • EESST 2007-2012 (art. 1.7. Coordinació entre administracions per a millorar la integració de la PRL a les reglamentacions tècniques dels equips i de les instal·lacions)
  • Normalització
  • Reglament General sobre Col·laboració en la Gestió de les MATEPSS i la futura Llei de Mútues (en allò que fa referència a la PRL càrrec a quotes)

Però això no és suficient per a actuar de forma constant en una empresa, cal un motor que empenyi i aquest no és un altre que la NECESSITAT d’actuar davant el reconeixement de l’existència d’un problema intern (i no extern) a l’empresa, com és la sinistralitat; problema que a més constitueix una oportunitat de millora.

Fins ara només hem reflexionat sobre plantejaments teòrics, és hora de fer-ho sobre l’acció. Quina és la motivació que serveix per a posar en marxa l’acció? Realment hi ha molts i diversos motius, igual que hi ha moltes i diverses empreses; podríem dir que, en realitat, no hi ha una recepta màgica per a obtenir l’èxit buscat, sinó que cada empresa té les seves motivacions específiques que cal descobrir i respectar.

Sembla que tot ens aboca a posar-nos en mans d’un o diversos experts que ens ajudin, ja siguin interns o externs a l’empresa. Així que intentarem ajudar-vos sabent que aquesta estableix una relació voluntària amb l’empresa interessada en reduir la sinistralitat.

Arribats a aquest punt ens plantegem: què pot fer l’empresa? El secret és la gestió. Gestionar correctament les vendes, l’economia, els recursos i els riscos és la clau perquè una empresa sigui competitiva i així aconseguir perdurar en el temps, és a dir, ser sostenible.

ALLÒ QUE LA GESTIÓ NO DÓNA, LA PREVENCIÓ NO HO PRESTA[2]

Hi ha dues maneres possibles d’enfocar aquesta necessitat de gestió que tenen les empreses. És clar que dintre d’aquestes dues maneres hi ha també una infinitat de possibilitats en el grau de combinacions possibles, entre les dues maneres, a l’hora d’emprendre l’acció justa i eficaç.

Aquestes són, per una banda la gestió basada en el compliment de la normativa legal. Es podria dir que per OBLIGACIÓ.

Per l’altra, la gestió basada en les necessitats de solucionar els problemes que tenen les empreses en aquestes matèries. Es podria dir que per NECESSITAT.

Una de les maneres que té l’empresa de solucionar aquesta necessitat és aplicar la metodologia: “LA PREVENCIÓN SEGÚN NECESIDADES”[3]. Precisament, per girar en torn a les “necessitats” té un component de realisme i practicitat que la fa especialment útil quan les esmentades necessitats canvien i les prioritats s’alteren. En alguns casos, complementat amb el “PROGRAMA DE GENERACIÓN DE BUENAS PAUTAS”[4] per a introduir pautes de comportament que indueixin una forma de treballar segura – Allí on hi havia un acte insegur, apareixerà una forma espontània de treballar amb seguretat.

En definitiva, es tracta d’adonar-se que la reducció de l’índex d’incidència proporciona un avantatge competitiu en més hores treballades, és així com passa a ser una NECESSITAT per a l’empresa fins a col·locar-se per sota del dels seus competidors, per després, a mesura que es vagi reduint l’índex d’incidència, transformar-se en un avantatge competitiu per a l’empresa.

La prevenció “segons necessitats” consisteix en l’aplicació d’un bucle de millora contínua que comença fent un seguiment de les necessitats empresarials, una observació dels riscos tant actuals com emergents i una vigilància tecnològica. Per a seguir amb l’aplicació d’una R+D en prevenció que intenti emplenar els forats de coneixement detectats a l’etapa anterior.

A continuació ve el desenvolupament de productes que tenen un valor per a l’usuari i poden satisfer una necessitat i una col·laboració amb les empreses en la recerca i aplicació de solucions. Finalment es fa un seguiment de l’acceptació dels productes i els resultats que se n’obtenen de la seva utilització.[5]

La garantia d’èxit de la col·laboració amb les nostres empreses interessades en reduir la sinistralitat es recolza en el fet de compartir la necessitat de reducció de la sinistralitat ja que aquesta és una amenaça constant a la viabilitat de l’empresa i a la sostenibilitat de la mútua.

Allò que es desprèn de tot el que s’ha esmentat anteriorment és que reflexionar i actuar mitjançant una estratègia en PRL ha demostrat ser eficaç, ja que condueix a dotar de coherència i racionalitat les mesures que es prenguin en matèria de Seguretat i Salut a la Feina, desenvolupades per tots els actors rellevants en Prevenció de Riscos Laborals.

 

[1] Grup de Treball de PRL, La PRL cargo a cuotas como clave de la competitividad empresarial y de una Seguridad Social Dinámica, AMAT, setembre 2011.

Maya, I. Estudio de costes de los accidentes laborales, España 2007-2011, Mutua Universal, maig 2012.

[2] Rodellar A. “Lo que gestión no da, prevención no presta”, FOMENT – Barcelona, 2005/ 4; 2.110: 20-24

[3] Teixidó, P. “La prevención según necesidades”, Seguridad y Salud en el Trabajo – INSHT, 2012; 70: 22-31

[4] Mardarás, E. “PGBP ¿Qué son?, Prevención – APA, 2010; 190: 22-35

[5] Teixidó, P. I+D en Prevención, Prevención – APA, San Sebastián, 2010; 193: 20-31

 

, , ,

Deixa un comentari