Go to Top

Liderant el risc en organitzacions excel·lents

Autor(s): Ignacio Babé

Àmbit(s): Risc general

En els últims anys, la importància de la gestió del risc ha augmentat de manera sistemàtica i exponencial en tot tipus d’organitzacions, tant públiques com privades. L’actual entorn socioeconòmic es caracteritza per la velocitat en què es produeixen els canvis. Les organitzacions evolucionen i es transformen per adaptar-se a un nou entorn molt més exigent, en què s’ha incrementat l’exposició a un major nombre de riscos. Han de donar resposta a un mercat altament competitiu i a una pressió regulatòria creixent en alguns sectors.

En l’adaptació de les organitzacions és essencial tenir en compte els riscos que vénen de l’exterior. Les empreses discogràfiques no van preveure a temps que podia aparèixer Napster, que va facilitar una nova forma d’oferir música en els mercats. Els taxistes no esperaven que aparegués una organització com Uber, que trenca les regles establertes, per la seva agilitat, i canvia radicalment un sector. En són clars exemples de no haver gestionat riscos que vénen de la transformació digital de molts sectors. Però, a més, cada vegada hi ha més riscos que afecten de manera notable al funcionament intern de les organitzacions, com tots els relacionats amb la ciberseguretat (virus, intercepció de dades, pishing, spoofing…). I aquests en són només alguns exemples.

Considerem risc tot aquell succés no desitjat que impacta en els processos de la nostra organització i, en conseqüència, en la consecució dels nostres objectius organitzatius. Els riscos són sempre elements inherents a qualsevol organització, independentment del sector, activitat, mida o localització geogràfica.

Cal ser conscients que el risc, en si mateix, és part de la vida; tota organització té riscos i està exposada a la incertesa, la qual cosa és part de la naturalesa de qualsevol activitat. El dolent és que el risc no estigui ben gestionat, interpretat o calculat. Un model d’administració de riscos no eximeix que aquests es materialitzin; però, prepara i permet prendre accions preventives o que mitiguin el seu impacte. El compromís per part de l’alta direcció, i la forma en què es lidera aquest procés, és essencial, ja que només així es pot donar resposta a les necessitats de tots els grups d’interès, cada vegada més exigents. L’atenció equilibrada és la base de l’excel·lència en la gestió.

Al llarg dels últims anys han proliferat nombroses normes i especificacions, genèriques i sectorials centrades en l’anàlisi i avaluació de riscos. Cal destacar:

  • La nova versió de la normativa ISO 9001: 2015, que enforteix el concepte de pensament basat en la gestió del risc i l’incorpora en els requisits d’establiment, implantació, manteniment i millora del Sistema de Gestió de la Qualitat.
  • L’ISO 31000 proposa una metodologia de treball basada en un marc de referència, onze principis bàsics i una sèrie de processos concrets, per a la posada en marxa d’un Sistema de Gestió de Riscos eficient per a qualsevol tipus d’organització

Però això no és una moda, ja que des de fa més de 20 anys, l’EFQM (European Foundation for Quality Management) i el Club Excel·lència en Gestió, que és el seu Primary Partner a Espanya, van posar de manifest aquesta necessitat a l’identificar al model EFQM d’Excel·lència que:

  • “Els líders de les Organitzacions Excel·lents aconsegueixen un alt nivell de confiança dels grups d’interès al assegurar-se que els riscos s’identifiquen i gestionen adequadament en tots els processos” (Subcriteri 1b).
  • “Les organitzacions excel·lents garanteixen que els riscos econòmico-financers s’identifiquen i es gestionen adequadament” (Subcriteri 4b).

En una organització excel·lent la gestió del risc està estructurada a través d’una sèrie de fases seqüencials:

Fase I. Establiment del Context Estratègic. Segons el criteri 2 del Model EFQM d’Excel·lència “Les organitzacions excel·lents desenvolupen i despleguen polítiques, plans, objectius i processos per fer realitat l’estratègia“. Hem de ser conscients de la importància de la gestió de riscos i, per tant, de la seva integració en l’estratègia de la seva organització. És un punt clau i estretament relacionat amb el lideratge organitzacional. Cal gestionar el risc i incloure’l en l’activitat habitual de l’organització.

Fase II. Identificació de Riscos. En aquesta fase, l’organització ha d’identificar, de manera sistemàtica, els riscos a què està sotmesa, les causes d’aquestos i els possibles efectes que tindria la seva materialització. Hi ha una sèrie de riscos comuns en la majoria de les organitzacions, als quals caldria sumar els específics del seu sector i de la seva organització. Pot fer-se mitjançant entrevistes als responsables de processos, personal divers a càrrec de les diferents àrees de l’empresa, entrevistes a experts en la matèria, etc. També, mitjançant la revisió de la documentació de l’empresa com poden ser els indicadors, DAFO, revisió del Sistema de Gestió de Qualitat o mitjançant auditories o inspeccions.

Fase III. Anàlisi de Riscos. S’estableix la probabilitat d’ocurrència del risc i l’impacte de les seves conseqüències, mitjançant la seva qualificació i la seva avaluació, per tal d’establir de la manera més precisa possible el nivell del risc i, per tant, les accions correctores adequades que han d’implantar-se. L’èxit d’aquest procés depèn, en gran mesura, de la qualitat de la informació que s’hagi obtingut en la fase d’identificació i del tipus de mètode que s’hagi escollit per realitzar l’anàlisi (quantitatiu o qualitatiu).

Fase IV. Avaluació de Riscos. Consisteix en confrontar els resultats obtinguts arran de l’Anàlisi del Risc, amb les mesures de control identificades, per establir prioritats en el tractament dels riscos i poder fixar polítiques de gestió d’aquestos, que siguin adequades i proporcionals.

Fase V. Control i Seguiment de Riscos. A partir de l’avaluació es realitzaran plans d’acció i contingència, que permetin establir mesures que bàsicament estaran articulades en quatre eixos diferents:

  • Transferència del risc
  • Retenció del risc
  • Reducció del risc
  • Elusió del risc

Els riscos impliquen canvis i ser líder és ser impulsor del canvi, per tant, els líders han d’afrontar i abordar el procés de gestió de riscos com un element més de l’estratègia de l’organització. Tal com posa de manifest l’esquema de reconeixement del Club Excel·lència en Gestió, avalat per més de 2.900 Segells d’Excel·lència al llarg de la nostra trajectòria, el lideratge i la gestió de riscos són elements essencials en qualsevol procés de reconeixement a la gestió excel·lent. Les organitzacions trobaran en el Model EFQM d’Excel·lència les claus per liderar el risc.

 

, , , , , , ,

Deixa un comentari