Go to Top

Majó, Joan

_JMajoJoan Majó

Doctor enginyer industrial.

Nascut a Mataró el 1939, és casat i té sis fills. Doctor Enginyer Industrial per la UPC. Va ampliar estudis amb estades a Grenoble, París i New York. Té el títol de “Ingenieur Europeen” atorgat per la FEANI (Federació Europea d’Enginyers )

Va ser fundador (1963) i president de TELESINCRO S.A., la primera empresa que va dissenyar i fabricar ordinadors a Espanya. Als anys setanta, va ser degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i President del Consejo de Colegios a nivell espanyol.

Va ser alcalde de Mataró, Director General i després Ministre de Indústria en el segon govern de Felipe González.. Van ser els anys de la Reconversió Industrial, el “ Plan Electrònico e Informàtico “ i la preparació de l’entrada d’Espanya a la CEE ( anys 80 ). Després va ser President de Olivetti Espanya.

Va ser membre del COOB i President de NISA, l’empresa que va construir la Vila Olímpica.

“Conseiller hors-class” de la Comissió Europea en l’àrea de Telecomunicacions i Informàtica, President del WG INFORMATION SOCIETY FORUM ( Brussel·les ) i President del EUROPEAN INSTITUT FOR THE MEDIA ( Düsseldorf ) ( anys 90 ).

Va presidir el Comitè per a l’avaluació de la política europea de recerca i d’innovació a l’any 2000, i va presidir la Comissió promotora del SINCROTÖ ALBA a Catalunya.

Als anys 2000 ha estat President de la societat BCN 22@ i després Director General de la CORPORACIÓ CATALANA DE RADIO I TELEVISIÓ.

Actualment, és Vice-president de la FUNDACIÓ JAUME BOFILL i President del CERCLE PER EL CONEIXEMENT. És President de BAOLAB, empresa pionera en l’àrea de l’nanoelectrònica i les comunicacions.

És Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, membre del Grup de Reflexió d’Alt Nivell sobre el futur de la UE, membre del CAREC (Consell Assessor del Govern Català), i del Consell Assessor de l’Hàbitat Urbà i la Sostenibilitat.

Autor de “ Xips, cables i Poder” (Ed. Planeta/ Proa-UOC 1997) , de “ No m’ho crec” (Ed. La Magrana/ RBA 2009), de “ Després de tocar fons” (Ed. La Magrana/RBA 2010) i de “Luz al final del Túnel” ( Ed. RBA 2011)