Go to Top

Noves tendències en tecnologia aplicada a la seguretat

Autor(s): Joaquim Ruiz

Àmbit(s): Risc laboral

Europa pateix d’una sobreregulació preocupant que tot i haver estat creada amb finalitat constructiva, el que ha fet és posar entrebancs a l’enginy i a l’emprenedoria que tanta falta ens fa avui en dia.

La Unió Europea ha encertat en corregir aquesta situació després de comprovar en un recent estudi oficial que cada directiva europea implica entre 30 i 300 actes o mesures de transposició per tal que el dret nacional d’un estat membre pugui adaptar-se als requisits de la norma comunitària.

I tot i aquest excés de regulació, la societat sempre aconsegueix anar per davant del legislador creant noves situacions que poden arribar a desmuntar l’aparentment sòlid esquema normatiu teixit de forma tan ordenada i consensuada.

Aquest és el cas de les tres línies en les que, en la meva modesta opinió, pot avançar en breu el món de la seguretat.

La primera d’elles es la impressió en 3D, que ja està evolucionant a la 4D, i que per molts pot esdevenir en la tercera revolució industrial. Aquesta tecnologia ens permet construir qualsevol peça amb tot tipus de forma i en diversos materials. Investigadors de la NASA treballen tan enllà que arriben a la impressió de menjar a partir de la barreja de diversos ingredients, i sembla que ho estan aconseguint. I a nivell industrial pot representar un canvi important en els deslocalitzats centres manufacturers actuals, retornant a les seves ubicacions d’origen o fins i tot, passant als domicilis particulars dels consumidors a partir d’impressores en 3D domèstiques.

L’economia futura es centrarà en aconseguir el disseny d’aquestes impressions, i en assolir-ne la seva rendibilitat. I a tot això, el control de la seguretat en els dissenys serà un repte cabal i d’enorme complicació.

En la última jornada de l’IDES vaig consultar a un reputat expert en normativa sobre seguretat en maquinària europea, si s’havia previst el control del marcatge CE i aplicació del famós Reial Decret 1215 en les màquines fabricades mitjançant impressores 3D. Em va confessar que no s’ho havia plantejat. I el tema no és irrellevant. Qui es farà càrrec de vetllar per la seguretat d’un disseny creat a un país extracomunitari que qualsevol ciutadà ens puguem imprimir a casa nostra? Hi ha manera de posar-hi fre? Cal replantejar-se l’actual model proteccionista i passar a un sistema d’exigència de responsabilitats com el dels EEUU?

No tot és negatiu ni molt menys, ni pot representar un perill, en la impressió 3D. Les possibilitats que ens dóna en la creació a mida de dissenys inversemblants per a proteccions de màquines, reposició immediata de petites peces, recanvis, etc, són infinites.

Amb aquesta tecnologia ja no caldrà esperar que ens pugui venir un recanvi des del Japó, sinó que ens enviaran el disseny del recanvi per Internet i el podrem imprimir a l’instant.

Imaginem el canvi quant a estocatges, amplitud de referències en catàleg, rapidesa en servir productes, i la conseqüent reducció de costos generalitzada. Cal estar alerta a aquest canvi productiu i a les seves possibles repercussions quant a seguretat.

Altrament, penso que pot representar un canvi de paradigma l’aparició d’assistents visuals en combinació amb la realitat augmentada en quant a seguretat. Google Glass, l’enginy que sortirà al mercat aquest proper 2014, pot representar la universalització d’aquest sistema, així com d’altres dispositius similars.

El fet de poder disposar d’un assistent visual en tot moment, permetrà per exemple que una persona poc experta en la reparació d’un determinat equip pugui manipular-lo amb total seguretat i reparar-lo amb l’assistència d’un especialista en aquell aparell que podrà estar localitzat a qualsevol lloc del món. En l’àmbit mèdic, on s’ha treballat ja amb aquestes ulleres, s’han dut a terme intervencions quirúrgiques amb la supervisió de grans especialistes que anaven guiant l’equip interventor.

Paral·lelament, també és possible gaudir d’una guia visual d’evacuació d’un edifici en situació d’emergència, o d’un instructor online, d’un manual de formació en línia, entre d’altres. Realment les aplicacions d’aquests assistents són infinites i s’aniran albirant a mida que es vagi imposant aquest tipus d’aparells, i sobretot, a mida que, a nivell de l’Administració, no s’hi posi impediments.

Finalment, contemplo també com un gran pas endavant la proliferació de dispositius de manteniment predictiu. Companyies especialitzades en aquests enginys estan venent arreu del món una tecnologia que ens permet avançar-nos a una possible avaria o a un eventual col·lapse d’una màquina a partir de l’anàlisi d’una sèrie de paràmetres: temperatura, vibracions, tensió, etc. Tot plegat, rebent simplement un avís al telèfon mòbil a través de l’app que les firmes del sector proporcionen a aquest efecte. La reducció en despesa i en accidents pot ser impressionant.

El fet de poder-se avançar a un possible accident esdevé un dels punts clau del manteniment predictiu a la vegada que el converteix en un gran repte per als propers anys i una molt bona oportunitat de negoci en la que investigar.

I és que parafrasejant al mestre Miquel Martí i Pol, m’atreviria a dir que en seguretat, com en la resta d’àmbits, “tot està per fer i tot és possible”.

Deixa un comentari