Go to Top

Què sabem sobre la percepció social dels riscos?

Autor(s): Josep Espluga

Àmbit(s): Risc general

L’imparable progrés tecnològic experimentat per la nostra societat durant les darreres dècades ha comportat, a més d’innombrables beneficis, una creixent presència de riscos tecnològics i ambientals que han passat a formar part de la nostra vida quotidiana. Uns riscos que amb freqüència generen importants controvèrsies científiques i polítiques, així com tensions i conflictes entre els grups socials que s’hi perceben exposats i les entitats encarregades de gestionar-los (administracions públiques i empreses privades, principalment).

 

De vegades, ens trobem amb situacions d’una aparent “sobrepercepció” del risc per part de la població, com quan aquesta protesta per alguna infraestructura tecnològica (antenes de telefonia mòbil, abocadors de residus, autopistes, etc.). Es tracta d’una “soprepercepció” en relació als nivells de risc establerts com acceptables pels experts (en base a sofisticats càlculs de risc-benefici)

Altres vegades, en canvi, ens podem trobar amb situacions d’aparent “infrapercepció” del risc, com quan davant un factor de risc que els experts consideren especialment perillós, la població actua com si no ho fos. És el cas, per exemple, de la manipulació de pesticides (o de bona part dels riscos laborals), on la bibliografia especialitzada adverteix amb detall de la seva perillositat però la població que hi és més exposada sembla ignorar-ho. O també seria el cas del consum de tabac, entre molts altres.

 

Durant les darreres quatre dècades s’ha generat una extensa bibliografia acadèmica i científica que intenta explicar aquestes percepcions i comportaments de la població davant els riscos tecnològics. Una síntesi ràpida i breu d’aquest creixent corpus de coneixement podria ser la següent:

 

  • Generalment (però no sempre) hi ha diferències notables entre les percepcions, experiències i expectatives dels experts i les de la població en general. Cada persona fa les seves valoracions del risc no només en funció dels seus coneixements, sinó també en el marc dels seus contextos socials i vitals. Evidentment, els experts aporten una visió fonamentada estadísticament, contrastable i, de vegades, basada en evidències empíriques, però la gestió de qualsevol projecte tecnològic que comporti un risc haurà de tenir en compte que la població rares vegades compartirà aquells punts de vista previsiblement més “objectius” proveïts pels experts.

 

  • Durant molt de temps es va pensar que era suficient amb “informar” la població per a que aquesta pogués donar sentit al que deien els experts (l’anomenat “deficit model”), però nombroses recerques van mostrar que la simple provisió d’informació, si bé és indispensable, mai és suficient perquè hi ha altres factors que afecten les percepcions de risc.

 

  • Es poden identificar diversos tipus de factors cognitius que poden influir en les percepcions i en els comportaments individuals davant el risc, com ara la “voluntarietat de l’exposició” (se sap que aquells riscos que es perceben com imposats generen major rebuig), la “familiaritat amb el risc” (els riscos nous o desconeguts generen majors desconfiances), la “controlabilitat de les conseqüències” (o la percepció de mecanismes de control fiables), l’aparició dels danys diferida en el temps o en l’espai (quan no són immediats la percepció de risc baixa, i el mateix passa quan els danys es presenten en territoris allunyats d’on habita la població en qüestió), etc. Els investigadors de l’anomenat paradigma psicomètric (des de la psicologia cognitiva) han identificat fins a una trentena d’aquest tipus de factors.

 

  • Diferents grups socials poden desenvolupar diferents percepcions del risc en funció de la seva adhesió a certs valors, creences o estàndards culturals. Fins i tot, el temor o la preocupació per un risc pot contribuir (intencionadament o no) a la cohesió d’un grup social, a generar una determinada identitat social entre els membres d’aquell grup. En aquest sentit, el risc pot jugar un paper en el manteniment d’un determinat ordre social. I per això certs grups emfasitzen la percepció d’uns riscos i no d’altres, com s’ha mostrat des de l’antropologia cultural.

 

  • Contràriament al que de vegades es sosté, no sempre hi ha relació entre la percepció dels beneficis que comporta una activitat o tecnologia, i la percepció de risc que aquesta genera. A més a més, el fet que alguns individus no protestin contra un risc, o que fins i tot contribueixin a la seva promoció, no implica necessàriament que l’acceptin. Com han mostrat les recerques sobre governança del risc, és possible que les seves relacions de dependència (social, psicològica, econòmica, política) amb les institucions implicades en la generació del risc simplement no els permetin fer visible el seu rebuig. En el fons, el que la gent accepta no són riscos, sinó opcions (de vida), i els riscos poden formar part d’aquestes opcions entre molts altres factors. En altres paraules, no és factible separar les percepcions del risc del seu context de producció social, econòmic o polític (d’aquí la poca eficàcia de les campanyes informatives, si bé són indispensables i inevitables).

 

  • Per tal d’entendre el comportament de les persones davant un risc determinat, no hi ha prou amb conèixer les seves percepcions individuals, sinó que cal també analitzar el context de relacions socials en el que tenen lloc aquells comportaments. En aquest sentit, és indispensable tenir en compte les anomenades “dimensions institucionals” del risc: la credibilitat de les institucions que gestionen els riscos, la confiança pública en aquestes institucions, la percepció de generació d’injustícia o desigualtats en la distribució de riscos, etc. És a dir, quan una persona avalua un risc, intuïtivament està també fent un judici sobre la credibilitat i la confiança que li mereixen les institucions que el gestionen i/o promouen. Des d’aquest punt de vista, moltes vegades les respostes socials davant els riscos poden tenir a veure més amb l’expressió d’algun malestar respecte al funcionament de les institucions, organitzacions o empreses que els gestionen, que respecte l’activitat o tecnologia que els genera en si.

En definitiva, per a explicar les percepcions socials del risc cal tenir en compte, no només factors individuals (cognitius o emocionals), sinó també factors contextuals que tenen a veure amb les interrelacions de les persones entre si (identitats socials) i amb les institucions que els envolten (dependències, confiança, etc.).

, , ,

Deixa un comentari