Go to Top

Risc, inseguretat i marginació

La societat bull com feia temps que no bullia i aquesta efervescència s’encomana per afinitat i contacte i corre com la pólvora, a passos agegantats, i s’escampa per arreu.

Ens toca viure una època d’incertesa i d’observació d’esdeveniments, farcida de nuvolositats socials, boires, turmentes i alguna que altra calamarsada que ens sobta de tant en tant, deixant-nos cada vegada més desconcertats.

Fa temps que som conscients que les coses no rutllen, que socialment creix el malestar i que la insatisfacció i la sensació d’ inseguretat trenca una normalitat tan artificial com efímera com la que estàvem vivint temps enrere.

Fets com les vagues generals -una d’elles esdevinguda la setmana passada- són una bona mostra de la intranquil•litat i la incertesa en què ens movem davant fets que no sempre controlem i que fan que ens sentim cada vegada més insegurs.

I és que la inseguretat genera neguit i el neguit crea la necessitat de fer pinya entre iguals i ens fa sortir al carrer a queixar-nos i a demanar qualsevol antídot contra tot allò que ens perjudica i en una mesura o altra ens fa mal, però cal pensar també que amb tot aquests garbuix de despropòsits creix la marginalitat.

Les classes socials són cada vegada més diferenciades i se’n creen de noves. Ja no parlem només dels rics, dels de classe mitjana alta, mitjana baixa i dels pobres… Avui qualifiquem també altres status socials com el dels aturats, el dels sense sostre, el dels desnonats, el dels fills dependents dels pares, el de la gent gran amb pensions baixes, el dels immigrants… i els classifiquem en una mena de minuta popular que la fa més intel•ligible, si més no.

Uns dels riscos de la inseguretat són la pèrdua de llibertat i la marginalitat. Però hi ha qui confon llibertat amb llibertinatge i marginalitat amb exclusió i és llavors quan es produeixen aldarulls totalment injustificables i a cops de colze es barregen i confonen entre les reivindicacions pacífiques. Malauradament és inevitable, al menys a hores d’ara, que aquesta incursió violenta se submergeixi i es nodreixi de la bona voluntat de la gent que reclama millores en el seu dia a dia.

Cal fer un esforç considerable per no mirar enrere i treure pit davant la nova situació, que no en traurem res de llepar-nos les ferides i, sigui com sigui hem de tirar endavant. Els riscos sempre hi seran, però cal estar alerta i aprendre a conèixer-los per tal que no ens aclaparin.

, ,

Deixa un comentari