Go to Top

Risc per a la seguretat ciutadana – Informe 2014

Autor(s): Diego Torrente

Àmbit(s): Risc per a la seguretat ciutadana

L’informe de l’observatori del risc del 2013 va centrar-se en l’impacte de la crisi econòmica en la seguretat urbana. Es va prendre com a objecte d’anàlisi l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) comparant la situació amb l’any 2007, just abans d’iniciar-se la crisi. L’informe d’aquest any continua la sèrie i estudia la evolució dels darrers indicadors de seguretat. S’ofereixen dades sobre els nivells de seguretat objectiva de l’Àrea, la sensació d’inseguretat, el nivell de tolerància dels ciutadans, i de les seves demandes. Les xifres provenen de l’enquesta de seguretat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La enquesta comprèn els 36 municipis de l’AMB amb una població total al 2012 de 3.239.337 habitants (un 43% del total de Catalunya). Durant l’any 2014 s’acceleren moltes de les tendències positives que ja s’apuntaven l’any anterior. En alguns casos, el salt ha estat molt gran i, fins i tot, sorprenent. El repte ara pels analistes és explicar què és el que ha passat.

La taula 1 presenta els indicadors globals d’inseguretat real pel que fa a delinqüència i vandalisme comparant els anys de referència 2007, 2012 i 2013. La primera sorpresa, en aquest cas negativa, la trobem a l’índex de prevalença per vandalisme. Aquest indicador mesura no més els danys a bens privats (en vehicles, habitatges, comerços i empreses, o maquinaria i estris agrícoles). Aquest es dispara i passa del 10% en el 2012 al 17,9% en el 2013. Això suposa un increment del 79%. La xifra sorprèn tenint en compte que la Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya situa en un 4,9% l’índex per a tota Catalunya (un 17% de reducció respecte al 2011) en el període de referència que va des de mitjans del 2012 a mitjans del 2013[1]. Un factor que pot haver afectat es l’augment de la conflictivitat social al carrer fruit de la crisi.

Pel que fa als indicadors de delinqüència, l’índex de prevalença baixa de forma considerable del 23,2% en el 2012 al 18,9% en el 2013 recuperant el nivells del 2007, abans de la crisi. Barcelona, i la seva Àrea Metropolitana, experimenten un augment de la delinqüència a partir de l’any 2008 que ara es recupera. Malgrat tot, encara s’està lluny dels indicadors de la dècada dels anys 90. Pel que fa a l’índex de prevalença, passa del 36% l’any anterior al 27% en el 2013. En aquest cas, també es recuperen el nivells del 2007. Els descensos en tots dos indicadors són considerables i representen respectivament un -18,6%, i un 25%. Finalment, pel que fa a l’impacte psicològic en la víctima el fet d’haver patit un delicte, es registra un valor d’un 6,13 sobre una escala de 10 (li va afectar moltíssim). Aquest valor varia poc respecte a l’any anterior.

Per tal d’il·lustrar fins a quin punt la crisi econòmica ha alterat les tendències delictives, i la excepcionalitat dels resultats d’aquest any, el gràfic 1 presenta l’índex de prevalença de la ciutat de Barcelona. Aquest ha passat per diferents etapes. A començaments i mitjans dels anys vuitanta, quan es va a començar a fer l’enquesta de seguretat, la ciutat va experimentar un nivells delictius molt alts, sempre al voltant del 25%. La situació va començar a millorar a finals dels vuitanta. A la primera meitat del noranta l’índex es va mantenir en els nivells del 17-18%. L’any 1993 va ser una excepció per un efecte d’inèrcia del sobre-esforç en seguretat fet a la ciutat durant els jocs olímpics. Durant la segona meitat el nivells es van mantenir encara més baixos, molts anys per sota del 15%. Amb el començament del segle XXI es va produir un canvi de tendència amb un augment progressiu de la inseguretat. Aquest augment es va situar al voltant del 20% en la etapa de major creixement econòmic. L’any 2008 va ser l’últim d’aquest cicle. Al 2009 l’índex de prevalença delictiva es va situar en 25,6%, com en els pitjors moments del vuitanta. Desprès es va mantenir al voltant del 25% fins que, aquest 2013, va recuperar de sobte els nivells previs a la crisi.

La taula 2 analitza les taxes de prevalença segons el diferents tipus de fets delictius. Els fets contra vehicles, que havien registrat un increment important en el període 2009-2012 es situen ara per sota del nivell del 2007 amb un índex del 6%. Els delictes contra els domicilis baixen un 21,5% respecte al 2012, situant-se en un índex del 2,2%. El valor es positiu però lluny encara dels nivells del 2007. Lo mateix es podria dir respecte a les segones residències (índex del 1,3%) que enguany baixen en un 23,3% respecte als valors del 2012. Però, en aquest cas, la distància respecte als valors del 2007 (índex del 0,7%), és major que en les primeres residències. Els delictes contra els comerços no registren cap variació en el període analitzat i continuen mantenint-se per sota dels nivells del 2007. Es podria dir que són la tipologia de victimització menys afectada per la crisi. Els fets contra la seguretat personal (robatori o intent de bossa o cartera, estrebada, atracament, agressions sexuals, amenaces i violència) baixen de forma significativa (índex de 10,6%) i s’acosten als nivells d’abans de la crisi (10,8%). Es reverteix així el fort increment que s’havia produït en el 2012 (13,5%). La taula mostra que, en conjunt, l’any 2013 ha suposat un canvi de tendència general en els nivells de victimització urbana fruit de la crisi econòmica. En cert sentit el 2013 marca un punt que podria ser un punt d’inflexió, però que caldrà veure-ho en el propers anys. Es particularment positiu el canvi de tendència en els fets contra les persones que havien registrat un augment preocupant (malgrat que una part és deu a la incorporació dels robatoris de mòbils a l’enquesta). Altre icona de la crisis són els robatoris en habitatges de primera i segona residència que ara també sembla que es comença a revertir.

La millora en la situació real de la seguretat urbana, també s’ha traduir a nivell de la percepció de seguretat per part dels ciutadans (taula 3). El nivell percebut de seguretat al municipi passa del 5,9 en el 2012 (la escala és 0-10) al 6,3%, el que suposa un increment del 6,7%. L’índex de seguretat al barri, en menor mesura, també millora i passa del 6,2% al 6,4%. Tradicionalment els indicadors de l’Àrea són una mica millor que els de la Ciutat de Barcelona on l’índex de seguretat al barri és de 6,2, i el de la ciutat 5,7 al 2013. L’indicador de civisme al barri també registra una millora malgrat el fort increment del vandalisme. L’augment de la inseguretat real en el període 2008-2013 no es va traduir en grans augments de la percepció d’inseguretat. En canvi, la millora del 2013 sí que sembla haver-se traduït el una sensació de seguretat més gran.

La taula 4 mostra el percentatge de fets patits que la víctima defineix com a “delictius”. És una mesura de la tolerància al delicte. Aquest índex passa del 81,9% el 2007 al 84,9% el 2012, i a un 81,1 en el 2013. El petit increment en la intolerància al delicte de l’any anterior, sembla haver-se revertit. La taula 5 presenta com l’índex de denuncia de delictes a la Policia o al Jutjat ha experimentat un fort augment. És una dada sorprenent per l’abast de l’increment. Aquest índex era del 37,7% en el 2012 i passa a ser del 53,5% en el 2013. Això suposa un increment del 42% si be l’any anterior les denuncies van experimentat un descens anormal. Aquest nivell millora, fins i tot, el millor registre històric de l’AMB del 52,6% que es va registrar a l’any 2001. Una vegada més, els registres del 2013 suposen un daltabaix en les series.

La taula 6 mostra alguns indicadors sobre polítiques de seguretat a nivell de tota Catalunya. Aquest any, el Departament d’Interior de la Generalitat no ha fet públiques les dades estadístiques sobre detinguts i delictes esclarits corresponents al 2012 i al 2013. La riquesa de la informació estadística feta pública a través de la seva pagina ha minvant. És per això que, com era costum, no poden oferir un anàlisi de la eficàcia i eficiència policial. L’Anuario Estadístico del Ministerio del Interior situa el nombre de detencions en Catalunya en 44.851 para el 2012, y en 43.805 en el 2013, molt per sota del nombre declarat pels Mossos en anys anteriors[2]. Dissortadament per a la transparència de les institucions, aquestes xifres no són comparables ja que, d’una banda, incloent xifres de les Policies Locals catalanes, però, d’altra banda, la Generalitat no dona informació sobre menors i altres col·lectius al Ministeri. El pressupost de la Generalitat per al 2013 va ser el prorrogat de l’any anterior. En termes reals, es va produir una reducció en la despesa de la Direcció General de la Policia del 3,5% continuant la tendència iniciada al 2010. La plantilla de Mossos d’Esquadra pràcticament no va varia. No més va baixar en 80 efectius. En canvi, la de les Policies Locals continua la seva llarga tendència a la disminució. Aquest últim any, va baixar en un 1,2% respecte al 2012. Malgrat tot, el rati de policies per cada 1.000 habitant a Catalunya no varia ni continua en el 3,7.

Com a conclusió, cal remarcar el punt de trencament de les sèries que representen els resultats de la l’enquesta de victimització del 2014. El canvi es produeix gràcies a la forta reducció experimentada en els intents de comissió de delictes (l’anomenada victimització no consumada), una millora en els delictes contra les persones (que havien augmentat molt darrerament) i, en menor mesura, contra els vehicles. Els fets contra els habitatges, que també havien augmentat molt durant la crisi, milloren una mica, però continuen en nivells alts. Per explicar la millora, des de les instancies polítiques, es posa l’èmfasi en les tasques preventives i dissuasives fetes. Altre paràmetre que altera força la tendència és la denuncia de delictes debut, en bona part, a un augment important en la denuncies de fets contra la seguretat personal. La percepció de seguretat, tradicionalment bastant estable, també reflecteix aquest canvi global de tendència. L’única nota negativa està en el fort augment (casi un 80%) del vandalisme, un fet que no s’explica fàcilment. Deixant de banda això, la millora en alguns dels paràmetres de l’enquesta és sorprenent i caldrà veure si es consoliden. A manca de més marge de temps per analitzar les dades, les explicacions sobre aquest canvis no queden força clares.

RIC – Taules i figures

[1] Departament d’Interior (2014) Síntesi de resultats de l’Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya 2013. 36 pág. Consultable a http://www20.gencat.cat/portal/site/mossos

[2] Ministerio del Interior (2014). Anuario Estadístico del Ministerio del Interior 2013. Madrid: Publicaciones de la Administración General del Estado. 652 pp. Consultable en http://www.interior.gob.es/

Deixa un comentari