Go to Top

15/03/2017 JORNADA IDES
Interessant debat sobre seguretat alimentària: els recursos i la salut

El passat dimecres, 15 de març, a la seu del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya es va celebrar aquesta JORNADA IDES sobre seguretat alimentària.

L’acte va ser inaugurat per la Sra. Sílvia Burés, degana del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, que va agrair l’assistència de tots els ponents i va valorar molt positivament els diferents àmbits de col·laboració entre col·legis professionals entre els quals cal incloure l’IDES. En aquest sentit, va recordar la figura del difunt president Guix, com artífex d’aquesta bona sintonia i col·laboració entre els diferents col·lectius de l’enginyeria.

Seguidament, el Sr. Josep Maria Servent, vicepresident de l’IDES, també va recordar l’entusiasme i energia del degà Guix i de la seva visió d’enginyer i de projecte en tot allò que feia i va animar a seguir en la línia marcada pel que ha estat president de la fundació i degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

La Sra. Mercè Raventós, directora de la jornada, va agrair als presents, ponents i organitzadors la confiança i va explicar el plantejament de la jornada:

  • D’una banda la seguretat alimentària des d’un punt de vista agronòmic en relació a garantir uns recursos per a tota la població, és a dir, una producció d’aliments bàsics per cada habitant que sigui suficient.
  • D’altra banda, sovint s’abaten sobre el consumidor motius de preocupació en relació amb els aliments. Garantir la salubritat dels aliments passa per produir de manera higiènica i controlada.

Seguidament, i moderats per  la Sra. Natàlia Gimferrer, tècnica d’Empresa Saludable de MC MUTUAL, llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments i diplomada en Nutrició Humana i Dietètica, van intervenir els dos ponents convidats:

Ponents

El Sr. Carles Riba va parlar sobre la seguretat alimentària i els recursos energètics. Així, la seva intervenció va anar reflexionant sobre qüestions d’ampli abast com les següents:

L’alimentació d’una població mundial de més de 7.000 milions d’habitants comporta unes despeses energètiques molt importants que s’acosten al 30% de tot el subministrament tècnic d’energia. Els sectors primaris (agricultura, ramaderia, pesca i aqüicultura) incideixen en menys d’una quarta part d’aquest ús energètic (24%) mentre que els processos d’emmagatzematge, distribució i transformació i distribució usen la major part de l’energia (43%) i de la compra a la taula (comerç al detall, conservació domèstica i elaboració) usen el 35% restant.

Les emissions de CO2 de la cadena agroalimentària són encara més elevades i s’acosten a una tercera part de les emissions totals. En aquest apartat, el sector que més contribueix és la ramaderia que, amb poc més del 6% de l’ús energètic dóna lloc al 35% de les emissions i l’agricultura que, el quasi 13% de l’ús energètic, té més del 28% de les emissions.
La seva intervenció va plantejar qüestions i va apuntar resposta a qüestions com:

  • Quins són els principals cultius? Com evolucionen les produccions? Com evolucionen les terres de cultius? Quina aportació calòrica, en proteïnes i lípids tenen?
  • Quins recursos requereixen? En terres de cultiu, en aigua, en fertilitzants, en plaguicides? I, en definitiva, en energia?
  • Com evolucionen les dietes de diferents poblacions? La relació entre productes vegetals i productes animals i la seva incidència en els recursos.
  • Quin és el grau d’aprofitament final? Què es perd en els propis cultius o en la cria d’animals? Quins són els rendiments dels processos de transformació? Quin és el rebuig d’aliments en el plat?

Tota la cadena de subministrament agroalimentari s’ha anat fent cada dia més dependent de l’energia i, de forma molt especial, dels combustibles fòssils i del petroli. La darrera crisi econòmica amaga una crisi global més pregona dels recursos energètics no renovables, ja sigui perquè avancem en la seva progressiva escassetat, ja sigui pels impactes ambientals cada cop menys assumibles.

Assistents

El Sr. Enric Riera, per la seva banda, va fer un plantejament sobre la gestió de la innocuïtat dels aliments: més enllà de les normes referencials.

A grans trets, Riera va anar exposant com, malgrat que cada cop tenim més reglaments, més normes, auditories, certificacions, acreditacions i controls, encara hi ha persones que segueixen emmalaltint i morint per culpa dels aliments alterats.

Sens dubte, les normes han fet un paper important per a que moltes organitzacions dediquessin l’atenció ni els recursos necessaris, tanmateix, per Riera, el resultat, a nivell global sembla decebedor i sembla que caldrà fer algun altre pas endavant.

En aquest sentit, ja hi ha senyals clars d’aquest canvi; per exemple els EEUU, amb la seva Good Safety Modernization Act (FSMA) ja han manifestat clarament que l’APPCC és una fase que cal superar. O La organització ISO ha establert regles noves per la redacció de les normes que ells anomenen “d’alt nivell” en que es revisen els fonaments de molts dels principis que han suportat tradicionalment normes com les ISO 9000, 14000 i 22000.

El discurs va anar elaborant la reflexió sobre per què, malgrat estar en un context tan normativitzat i controlat, organitzacions de capçalera segueixen patint incidents i han de retirar del mercat lots sospitosos; o per què mercaderies alterades arriben un cop i altre a les duanes…

Per últim, els més de quaranta assistents a la jornada van participar d’un debat amb tots els ponents.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

, , , , , , , , , , ,

Deixa un comentari