Go to Top

Si la seguretat és cara, l’accident no té preu

El proper 25 d’octubre l’Oficina de Prevenció de Foment del Treball presentarà la tercera edició de la Guía de seguridad para máquinas, aquest cop centrada en el sector de la fusta que ha comptat amb la col·laboració del Gremi de la Fusta i Moble.

L’IDES amb el seu equip d’experts en màquines, Josep Maria Nadal i Bernardo Gutiérrez, ha estat l’entitat encarregada, un altre cop, de portar a terme aquests treballs, en col·laboració estreta amb l’Oficina de Prevenció  i el Gremi de la Fusta i Moble.

El resultat són deu fitxes que intenten donar les pautes mínimes necessàries que els empresaris i responsables de prevenció a les empreses han de tenir en compte a l’hora de vetllar per la seguretat i la salut dels seus treballadors.

Les persones que en el seu dia a dia no estan en contacte amb aquesta mena d’eines podrien pensar que l’accidentalitat a causa de les màquines és una problemàtica del segle passat, tanmateix, la realitat demostra que, encara avui, una part gens menyspreable dels accidents de treball es deuen a treballs amb màquines (entre el 18-20 % del total d’accidents).

Aquest treball que es presenta i que compta amb el finançament de la Fundación para la Prevención de Riesgos Laborales vol posar el seu granet de sorra per a millorar aquesta realitat, utilitzant un llenguatge que fuig de tecnicismes per apropar el contingut normatiu i tècnic a les persones més properes a les màquines: operaris, empresaris i tècnics.

Cal consciència, cal cultura, cal formació i, quan s’han aconseguit, cal més consciència, més cultura i més formació. No podem baixar la guàrdia, ni oblidar el missatge: cal que els treballadors s’impliquin també en la conservació de la seva salut i integritat. Els empresaris han de donar les condicions per a que això sigui així, i els tècnics han d’oferir les solucions òptimes per a totes les casuístiques, però els operaris són els qui es queden sols amb la màquina, la coneixen, hi treballen cada dia; i aquí és quan se’n refien.

A l’article de l’Opinió de l’Expert del mes de setembre, Joaquim Ruiz, reflexionava sobre la manca de cultura de la seguretat i la necessitat de corresponsabilizar tots els integrants de les organitzacions. Òbviament, convèncer és més difícil que obligar, però arribats a aquest punt en què podem detectar clarament els riscos intrínsecs a una activitat i confinar-los i/o minimitzar-los amb la tècnica, el camp de treball més efectiu és (de fet, sempre ho ha estat) la presa de consciència, l’adopció d’una cultura de la seguretat integral a tota l’organització.

És natural que s’hagin d’omplir papers, protocols i burocràcia, però limitar a això tota l’acció en pro de la seguretat sense convèncer a qui l’ha de posar en pràctica, no pot ser efectiu.

La formació, la informació i la innovació expandeixen un bon ofici, però en una cadena de producció, l’única peça que no té recanvi són les persones. Creiem fermament que la seguretat és el valor afegit, per això, i adaptant la frase més famosa de Derek Bok “si creus que l’educació és cara, prova amb la ignorància”, podríem dir “si creus que la seguretat és cara, l’accident no té preu”.

 

, , , , ,

Deixa un comentari