Go to Top

Suport als emprenedors

Autor(s): Alejandro Romero

Àmbit(s): Risc laboral

Tot i que molts interrogants per al 2014 es mantenen oberts, la idea general que planeja és que ens trobem a les portes d’un any d’incipient recuperació, en què les principals incògnites se centren en la intensitat i en la possible creació d’ocupació. Alguns indicadors macro i microeconòmics apunten ja a una tènue millora de l’activitat econòmica.

Els experts opinen que el 2014 serà el primer any de creació neta d’ocupació a Espanya, a la llum del que s’ha observat en els últims mesos i sembla que la reactivació econòmica comença, poc a poc i abans del previst, a donar els seus fruits en termes de contractació.

Des de l’adopció d’un nou marc normatiu en matèria de seguretat i salut en el treball a Espanya, ha estat una constant preocupació dels poders públics i dels agents implicats en la matèria, facilitar-ne l’aplicació a les microempreses i empreses de nova creació.

Actualment, s’està elaborant l’Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball 2013-2020 que, amb tota probabilitat, posarà el focus en les PIMES. Segons dades del DIRCE (Directori Central d’Empreses) el 2012, el 89,9% de les empreses amb assalariats eren organitzacions de menys de 10 treballadors.

Mesures

La Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització, contemplava reformes considerades en la llei com a favorables per al creixement i la reactivació econòmica a Espanya, abordant els problemes estructurals de l’entorn empresarial i buscant enfortir el teixit empresarial de forma duradora.

Entre les cinc mesures destinades a reduir les càrregues administratives, que es citaven al capítol primer de la llei, cal destacar la que ampliava els supòsits en què les PIMES podien assumir directament la prevenció de riscos laborals, en els casos d’empresaris amb un únic centre de treball i fins a 25 treballadors.

En concret, es va modificar l’article 30.5 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, que va quedar redactat de la següent manera:

“5. En les empreses de fins a deu treballadors, l’empresari pot assumir personalment les funcions assenyalades a l’apartat 1, sempre que desenvolupi de forma habitual la seva activitat en el centre de treball i tingui la capacitat necessària, en funció dels riscos a què estiguin exposats els treballadors i la perillositat de les activitats, amb l’abast que es determini en les disposicions a què es refereix l’article 6.1.e) d’aquesta Llei. La mateixa possibilitat es reconeix a l’empresari que, complint aquests requisits, ocupi fins a 25 treballadors, sempre que l’empresa disposi d’un únic centre de treball.”.

És a dir, que la possibilitat d’”autogestió” que fins llavors estava reservada als “microempresaris” que ocupaven fins a 10 treballadors, podia ampliar-se als que ocupin, en un mateix centre de treball, a un màxim de 25 persones. Lògicament, aquesta “autogestió” s’haurà de desenvolupar d’acord amb els requisits establerts en aquests casos, com pot ser l’adequada formació de l’empresari i la presència contínua en el centre de treball.

Opinions

Ja en el seu dia vaig escriure que, segons el meu punt de vista, una simplificació de càrregues administratives per a aquest tipus d’empreses pot resultar positiva, ja que, molt probablement, conduirà al petit empresari a haver d’integrar necessàriament la prevenció de riscos laborals en el conjunt de la seva gestió. Una altra qüestió a debatre és l’abast d’aquesta “simplificació” de càrregues administratives.

Sens dubte, aquest empresari ha de poder comptar amb la prestació externa de serveis per als quals no pot ni ha d’estar preparat, com és el cas de la realització de mesuraments puntuals de qualsevol tipus (higièniques, ergonòmiques o psicosocials) o bé l’exercici de la vigilància de la salut. Hem de tenir en compte que, en la pràctica, una organització amb 25 treballadors en un mateix centre de treball, deixa de ser una petita empresa i, en algunes províncies d’aquest país, fins i tot és considerada com una “gran empresa”.

El sindicat CCOO ja va mostrar el seu rebuig al contingut de la modificació de la normativa, denunciant que el Govern ha realitzat aquests canvis sense comptar amb la preceptiva opinió dels agents socials presents en la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball. Segons Pedro Linares, secretari de Salut Laboral i Medi Ambient de la Confederació Sindical de CCOO, “es tracta d’una estratègia equivocada, ineficaç i inadmissible” i que només contribuirà a una disminució de la qualitat de la prevenció.

També la UGT va rebutjar la Llei per considerar-la una mesura “discriminatòria”, ja que els treballadors es veuran emparats per la prevenció segons la mida de la seva empresa.

La pràctica

L’experiència pràctica prova que les petites empreses tenen dificultats per complir amb els requisits actuals dels estàndards de seguretat, especialment aquells relacionats amb la gestió sistemàtica de la salut i seguretat.

Diverses investigacions demostren que els riscos per a la seguretat en les empreses petites són més alts que els de les empreses més grans. Les organitzacions més petites tenen un risc més alt de patir accidents greus i els perills físics i químics també són més seriosos que en les organitzacions que compten amb un major nombre de treballadors.

Els problemes a les empreses petites són causats, en gran mesura, pels recursos limitats de gestió. En molts casos, és el propietari el que s’ha d’encarregar de totes les activitats de gestió, sovint també de l’administració i, de vegades, fins i tot ser part de les activitats de producció. Per tant, és difícil per als gerents trobar temps per a les activitats de salut i seguretat i, de vegades, també per adquirir el coneixement necessari.

Recursos

Les dificultats d’implementar un sistema de gestió de la prevenció per a les petites empreses, generalment amb menys recursos i, de vegades, amb un menor nivell de formació dels seus integrants, exigeix ​​un esforç addicional per part de les administracions públiques.

També la Llei 14/2013 de suport als emprenedors, afegeix a la Llei de prevenció de riscos laborals una disposició addicional amb la redacció:

“Disposició addicional dissetena. Assessorament tècnic a les empreses de fins a vint treballadors.

En compliment de l’apartat 5 de l’article 5 i dels articles 7 i 8 d’aquesta Llei, el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, en col·laboració amb les comunitats autònomes, prestarà un assessorament tècnic específic en matèria de seguretat i salut en el treball a les empreses de fins a vint treballadors.

Aquesta actuació consistirà en el disseny i posada en marxa d’un sistema dirigit a facilitar a l’empresari l’assessorament necessari per a l’organització de les seves activitats preventives, impulsant el compliment efectiu de les obligacions preventives de forma simplificada”.

Independentment que haurem de tenir clar quines són les administracions públiques competents en matèria laboral en cada comunitat autònoma, així com els sistemes que realment facilitin l’empresari un assessorament eficient, des de l’Administració Central fa temps que es va apostar per la simplificació i reducció de càrregues administratives per a les empreses promovent l’aplicació “Prevención10.es”, (la qual haurem de començar a denominar “Prevención25.es”) perquè poguessin elles mateixes realitzar el pla d’activitats preventives, l’avaluació de riscos laborals i la planificació de l’activitat preventiva; i la impressió documental tindrà eficàcia plena a efectes del compliment de les obligacions documentals que estableix l’article 23 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

Al meu entendre, considero que, abans de continuar alimentant la gestió d’aquest servei adreçat a les microempreses espanyoles, s’hauria d’avaluar l’eficàcia i l’eficiència del mateix fins al moment, a través del nivell d’utilització pels usuaris dels diferents serveis que integren “Prevención10.es”. Si els resultats d’aquesta avaluació es fessin públics, podria, sens dubte, constatar que els fons dedicats a aquesta finalitat són d’una elevada rendibilitat social.

Col·laboració

Finalment, crec que seria absurd no aprofitar els recursos existents a les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social per facilitar als empresaris l’autogestió en matèria de Prevenció de Riscos Laborals.

Estic segur, que els tècnics de prevenció de les mútues podríem proporcionar l’assessorament adequat i aconseguir que es produeixi, tal com s’esmenta en el preàmbul de la Llei “un canvi de mentalitat en què la societat valori més l’activitat emprenedora i l’assumpció de riscos”.

Però que aquesta “assumpció de riscos” es dugui a terme en la seva justa mesura. Sobretot, quan parlem dels riscos per a la salut.

Deixa un comentari