Go to Top

Valor afegit en models outsourcing a través de la gestió avançada del risc

Autor(s): Cristina Beltran

Àmbit(s): Risc laboral

1. Cap a on es dirigeix l’externalització de serveis?

La gestió de la subcontractació de serveis és una oportunitat de crear valor
afegit a les organitzacions.

Al externalitzar serveis, una empresa pot centrar-se en el seu “core
business”. El que en uns altres temps resolia l’empresa amb personal propi,
avui ho fa freqüentment acudint a la intervenció d’altres empreses, que a la
seva vegada, empren al seu propi personal.

Sorgeix així el concepte d’empresa auxiliar (contractista), que configura
l’estructura empresarial moderna. Una de les conseqüències és la
concurrència de treballadors de diferents empreses en un mateix centre de
treball. Des de tots dos costats de la tanca es considera necessari establir
una estreta col·laboració i alineament cultural que generi valor per a tots, i
això, determina canvis profunds en el sistema de gestió empresarial de la
qual la seguretat i la prevenció de riscos laborals forma part essencial.

La qualitat de la relació entre client i proveïdor de serveis, permet
l’intercanvi de valors i impulsa la fusió d’idees, és a dir, “veure més enllà del
contracte de serveis”

El procés d’externalitzar no comença amb la contractació de serveis, sinó
que, per portar endavant el procés amb èxit, són de vital importància
algunes fases prèvies com el disseny del model outsourcing a aplicar, o el
procés de selecció de proveïdors.

Sense entrar en l’anàlisi dels avantatges o desavantatges dels diferents
models de outsourcing (subcontractació de serveis), si vull ressenyar la importància de que en aquests
primers passos, quedi latent el nivell de compromís amb la seguretat i el
respecte al mitjà que ens envolta. En moltes ocasions, aquest procés previ
a la contractació, se centra principalment en aspectes operatius, econòmics,
legals i d’organització, deixant per al moment de la contractació i/o execució
dels serveis els aspectes relacionats amb la seguretat.

Aquest concepte resulta erroni i dóna com a resultat manques importants
de responsabilitat preventiva i alineament cultural, en les fases d’execució
dels serveis, en una societat en creixent exigència de valors.

2. Seguretat i Excel·lència empresarial

La clau de l’èxit del outsourcing, consisteix a comptar amb una relació
col·laborativa, amb la finalitat d’aconseguir més valor afegit, des del punt
de vista de tots els actors d’aquest escenari: empreses de serveis, i
organitzacions pertanyents a l’empresa client com a operació, manteniment,
enginyeries, gestors de facilities…etc.

Els valors que estan en l’essència de les actuacions dels treballadors, són
els que permeten aixecar els quatre pilars que sostenen l’excel·lència
empresarial: la gestió de la seguretat i el medi ambient, la innovació, la
qualitat i la productivitat.

Existeix una correlació entre el nivell de seguretat (en tots els seus
vessants) que desenvolupa una organització, i el nivell d’excel·lència
empresarial. En aquest nou marc d’interrelació entre organitzacions, es fa
necessari apostar per potenciar projectes que implementin una cultura de
seguretat basada en el comportament, el compromís i la implicació de tots
els membres de la jerarquia empresarial.

3. L’obtenció del valor de la seguretat i PRL a través de la
gestió del risc en l’execució dels serveis, en models
outsourcing

Després de més de 10 anys d’experiència en desenvolupaments i
implantacions de programes de gestió de la seguretat en el treball, em
resulta reconfortant veure que, amb l’evolució de la forma de gestionar els
serveis en el nou context empresarial, també han evolucionat els sistemes
de gestió del risc, que ja no consisteixen únicament en una “mera interfície”
que controla una o diverses bases de dades on s’allotja el contingut que
dóna compliment a les disposicions legislatives, inspeccions legals…etc

Hem evolucionat des de models de gestió del risc en els quals els esforços
en seguretat se centraven en aspectes tècnics, deixant de banda els
aspectes organitzatius i humans, cap a una gestió integral del risc, com a
clau per l´assoliment de la competitivitat i la continuïtat empresarial.

Partint de la base del consens que existeix en l´escenari actual en la idea de
“Seguretat” i “Impuls de la cultura preventiva en les organitzacions”, es
important desenvolupar un model de gestió del risc que asseguri un
enfocament holístic, que impliqui a totes les persones / organitzacions i
sigui capaç de reduir les discrepàncies culturals.

Tal com va escriure Aristòtil: “El tot és major que la suma de les parts”

Des dels inicis del disseny del pla d’acció, per crear un pla integrat, s’han de
considerar quatre pilars:

– ANÀLISI DELS RISCOS: Establir sistemàtiques d’anàlisis concentrant
esforços en els treballs considerats crítics o de major risc.

– COMPROVACIONS: Establir sistemes de comprovació de les condicions de
seguretat i salut, prèvies a l’inici dels treballs.

– PERSUASIÓ: Establir plans de formació i informació contínua sobre els
riscos i les mesures preventives.

– COMUNICACIÓ: Establir canals de comunicació de deficiències,
incidències, riscos i oportunitats de millora.

4. Anàlisi general dels requisits fonamentals per configurar
un programa de seguretat eficaç.

A fi de proporcionar pautes més precises per configurar un programa de
seguretat en l’execució dels treballs, en sinergia amb les empreses de
serveis concurrents, a continuació realitzo una anàlisi general de ” Quines
activitats s’haurien de trobar, com a mínim desenvolupades en el pla”

1. POLÍTICA DE SEGURETAT. Es tracta d’un document viu que permet a les
empreses especificar clarament els compromisos adquirits en cultura
preventiva durant el procés de contractació.

2. ORGANIGRAMA. És necessari crear una estructura organitzativa dels
mitjans humans que participen dels compromisos adquirits en la política de
seguretat. La creació d’aquesta estructura, pansa per l’assignació de
competències de rol, a les persones que exerceixen responsabilitats en
l’execució dels treballs, (coordinadors, caps d’equip, caps d’obra,
responsables, gestors…), aconseguint d’aquesta manera la implicació de
tota la plantilla, i assegurar el lideratge en seguretat durant l’execució dels
treballs. És molt recomanable que l’assignació de competències quedin
reflectides en els plecs de condicions.

3. PROGRAMES DE FORMACIÓ. La formació és essencial per a la presa de
consciència, la motivació i implicació del personal. Perquè el procés de
sensibilització dels treballadors de la importància de la seva responsabilitat
quant a la seva pròpia seguretat i la dels seus companys sigui eficaç, els
plans de formació de cadascuna de les empreses concurrents, ha d’adaptar-
se als riscos del seu propi ofici, de l’entorn en el qual es desenvolupa el
treball i al nivell de responsabilitat assignat en l’organigrama.

4. PROGRAMA DE REUNIONS / BRIEFINGS / XERRADES. Es requereix definir
en aquest punt, la planificació dels diferents tipus de fòrums previstos per
suportar el flux d’informació en tots els sentits; vertical i horitzontal.
Per a cada tipus de reunió és important tenir definit qui lidera, els assistents
requerits dins de l’organigrama de seguretat, la freqüència i la tipologia dels
temes a tractar, doncs cada tipus de fòrum té definit un objectiu diferent i
predeterminat.

5. COMUNICACIÓ I SISTEMA DE LLIÇONS APRESES. Es tracta de
desenvolupar suports comunicatius de campanyes de conscienciació, lliçons
apreses extretes de recerques d’incidència o oportunitats de millora
detectades…etc.

6. PROCEDIMENTS DE TREBALL CRÍTICS / NO CRÍTICS. A més de les
avaluacions de risc dels llocs de treball que les empreses de serveis aporten
per desenvolupar diferents oficis, és important disposar d’un llistat de
procediments , on quedin analitzats els factors de seguretat i medi ambient
i el sistema de comprovacions del seu compliment, per a cadascuna de les
fases del treball a desenvolupar al centre concurrent. És important tenir
diferenciats aquells procediments considerats crítics o de major risc, ja que
a ells dedicarem més recursos. Resulta interessant que la definició de la
criticitat dels procediments d’ofici, es faci en consens amb les organitzacions
gestores dels serveis.

7. PROGRAMA DE COMPROVACIONS: OBSERVACIONS PLANEJADES,
PREVENTIVES O INSPECCIONS DE SEGURETAT; CHECK-LIST DE
COMPROVACIÓ. Avui dia és molt el material de referència que podem trobar
com a suport per realitzar aquest tipus de comprovacions, models
d’observacions preventives de seguretat, o de llistats de comprovació
segons les maquinàries a utilitzar per executar un treball o el procediment a
seguir. El valor afegit s’aconsegueix implicant en aquest tipus d’accions a
les jerarquies de les diferents organitzacions concurrents. És convenient
establir els equips de persones i els líders en seguretat de cadascun d’ells.

8. EQUIPS DE TREBALL I MAQUINÀRIA. Cada empresa concurrent ha de
definir la metodologia adequada d’identificació, manteniment i revisió de
tots els seus equips de treball i maquinària subjecta a reglamentació
específica.

9. PLA D’EMERGÈNCIA. Tot el personal de les empreses de serveis que
concorren en un mateix centre de treball, està contemplat dins dels
procediment d’actuació de l’empresa principal, davant una emergència. Per
aquest motiu, és una bona pràctica que prenent com a base els
procediments previstos, cada empresa desenvolupi el seu propi procediment
d’actuació, en el qual es nomeni a la persona responsable del recompte del
seu personal, adreçar al personal cap al punt de trobada, i totes aquelles
funcions que es considerin oportunes.

La forma de validar els diferents programes de seguretat que cada empresa
concurrents, va a desenvolupar durant l’execució dels seus treballs, pot ser
molt diferent depenent de l’organització. El més habitual és utilitzar una
plataforma informàtica per intercanviar la documentació corresponent a les
exigències legals. Si bé, aquest tipus d’eines són una important ajuda per
assegurar la “legalitat” de tot el personal que accedeix a un centre de
treball, però aconseguir la implicació i el valor afegit en seguretat,
requereixen del treball en equip i foros de discussió dels temes clau,
adaptant-los a cada ofici, a cada situació.

Tal obstinació, sempre fructifica gràcies al treball i impuls entusiasta de
grans professionals, la creença dels quals en els valors en seguretat, és
considerat com el primer criteri en el procés de presa de decisions.

Deixa un comentari